Friday, January 17, 2020
SOLUCIÓ A LES OKUPACIONS - art Regió 7
Si a un any nou
se li demanen multitud de propostes i solucions, una, hauria de ser resoldre
d’una manera ràpida i eficient, el problema de les okupacions. No em refereixo,
a unes poques, de casos realment dramàtics, de famílies que han quedat
totalment desemparades, sinó a les que tenen per objectiu, okupar per okupar,
considerant que tot el que és dels altres, pot ser pres, per un temps
indeterminat. Les justificacions, ja venen després.
De fet, en els
casos dramàtics, tampoc s’hauria d’arribar a cap okupació, perquè per això
existeixen els serveis socials a cada municipi, a cada autonomia, i a nivell
d’Estat. Aquests casos, han de trobar solució, sí o sí, per la via oficial
establerta. I arribats en aquest punt, queda clar, que a la vista de l’existència
d’un percentatge determinat de famílies, sense recursos, tots els ajuntaments,
d’un cert volum d’habitants, haurien de tenir pisos, en propietat, per a
destinar a tasques socials.
I quan dic,
ajuntaments d’un cert volum d’habitants, em refereixo a municipis a partir dels
dos-cents o tres-cents habitants. La pobresa , en matèria de vivenda, ha
arribat a racons insospitats del país, i per això totes les administracions,
dites superiors, haurien de mobilitzar recursos per a facilitar la propietat de
vivendes públiques, a tots els ajuntaments. En el cas de Catalunya, estaríem
parlant d’uns set-cents ajuntaments.
De fet, aquesta
mobilització de recursos, podria tenir un doble aspecte positiu. Per una banda,
comprar edificis vells, restaurar-los, i destinar-los a vivenda social que no
vol dir gratuïta, sinó de lloguer social. Per aquesta via, podríem recuperar
edificis en mal estat, i donar vida a algunes parts del poble que han quedat
molt deshabitades, i per l’altra, aconseguir resoldre el problema a persones soles
o a famílies, en dificultats.
Altra cosa és la
problemàtica de la okupació, no justificada, per raons de necessitat, sinó per
altres motius. En aquests moments, a Catalunya, hi ha milers de vivendes i
locals okupats, sense cap garantia de poder-ne recuperar l’ús, per part de
propietaris o llogaters. Hi ha una clara impunitat, i una lentitud de tràmits i
gestions que poden durar mesos, per no dir anys. Segur que tots coneixem alguns
casos, i ens estranya no s’hagin habilitat mitjans molt més ràpids i eficients,
per a resoldre el problema.
I el problema és
tant greu que en qualsevol moment esclatarà algun drama, després del qual,
tothom es demanarà com pot ser que no s’hagin habilitat mitjans més adequats.
De fet, en altres països una okupació queda resolta en qüestió d’hores o com a
màxim d’uns pocs dies. Presentada la denúncia, es donen unes hores al legítim
propietari perquè presenti la documentació de propietat, i a l’okupant perquè
demostri tenir algun dret d’ocupació legal. Si aquest no és el cas, l’ordre de
desallotjament és immediata, amb compliment immediat.
Aquí, no. El
conflicte es pot allargar mesos, i fins i tot anys, de manera que hi ha qui
pensa en altre mitjans per alliberar la zona okupada, i aquesta no pot ser la
via de solució. En aquest nou any, recentment començat, un dels temes a
resoldre ha de ser aquest. Conec casos realment increïbles que tot i haver-hi
resolució judicial, no s’ha dut a terme, després de setmanes de la sentència.
Mentrestant ni pot fer ús de la vivenda, ni pot tallar els serveis bàsics, que
continua pagant. Tema doblement injust que ha de trobar solució immediata.
# posted by joan roma cunill @ 11:10 PM 
