Monday, January 27, 2020
RIU, TORRENT, O REC ? - art. El 9 NOu
RIU, TORRENT O
REC ?
La ciutat de Vic, fou la primera a beneficiar-se dels recursos creats per
l’ACA ( Agència Catalana de l’Aigua), mitjançant la imposició d’un cànon de
sanejament ,sobre els rebuts de consum d’aigua, de tots els catalans, per a
construir la Depuradora d’aigües residuals.
Aquest nou impost fou pensat i dut a terme, per l’aleshores Conseller de
Medi Ambient, Albert Vilalta, i de l’aleshores ençà, ha permès la construcció
de més de 500 EDAR’s ( estacions
depuradores d’aigües residuals ) a tot el país, de manera que a dia d’avui, es
depuren el 96 % de les aigües brutes, del conjunt del territori.
Recordo la data : 1991, i recordo algunes iniciatives parlamentàries que
vaig presentar, per a saber, el cost de l’obra, i sobretot del seu funcionament
i manteniment. La de Vic, juntament amb la d’Igualada, se situaven entre les
més cares de manteniment, degut al fet d’haver permès fer aportacions d’aigües
no tractades, per part d’alguns indústries locals, la qual cosa obligava a
injectar productes, per a aconseguir una autèntica depuració de totes les
aportacions, fossin domèstiques o industrials.
Posteriorment, es va exigir que totes les indústries i activitats ,
tinguessin les seves pròpies depuradores, per evitar col·lapsar les
domèstiques, i crear greuges comparatius entre uns municipis i uns altres,
quan, de fet, tots pagaven cànons similars.
Dic això, a la vista de la situació del riu Mèder, al seu pas pel tram urbà
de la ciutat. No és de rebut que 30 anys després de l’entrada en funcionament
de l’EDAR, aquest riu, sigui més un torrent, un rec o en molts casos, una
claveguera a cel obert.
Tothom qui vagi a passejar per l’entorn del passeig del riu, s’acosti al
Pont de Queralt, passi a l’altre costat, i camini uns centenars de metres,
contemplarà no un riu ni un torrent, sinó un rec , semblant- se més a una
claveguera a cel obert, que no pas a un curs d’aigua cristal·lina. Estem en
hivern, i animo a vigatans i forasters a fer aquest passeig i mirar el pèssim
aspecte que dona a una ciutat- capital de comarca, i centre de visita de milers
i milers de persones d’arreu del país i del món.
Com pot ser, que 30 anys després de la inauguració de l’EDAR, Vic tingui un
tram de riu, com aquest ? La pudor, els mesos de primavera i estiu, és intensa
i extensa, i l’acumulació de brutícia sota del pont de Queralt, i en altres
trams, és enorme i incomprensible si existeixen les degudes connexions de tota
la xarxa de clavegueram de la ciutat, cap a la xarxa de sanejament.
Precisament les EDAR’s es varen crear per a tenir rius i rieres netes,
facilitant la connexió de totes les xarxes de clavegueram, per a portar-les cap
a l’EDAR i aconseguir, així, depurar totes les aigües brutes. En alguns casos,
per raons de pendents, manca d’espai, o altres problemes tècnics, es varen
construir algunes instal·lacions secundàries, que permetessin resoldre els
problemes, però tot dintre d’uns terminis, raonables.
A dia d’avui, no s’entén, la imatge del llarg tram del riu Mèder, sense
depurar, oferint una situació semblant a la de molts anys enrere, i sense que
s’albiri una solució propera, per a tenir un tram de riu, normal. Amb vida
pròpia, sense brutícia, sense pudors, i amb un mínim de circulació d’aigua com
perquè el riu, sigui riu. Tots els vigatans, com tots els catalans, paguen
l’impost corresponent, en els seus rebuts d’aigua. Seria lògic resoldre la
situació d’insalubritat que suposa aquest tram de riu / torrent /rec, en un doble
interès: de salut pública, i d’imatge turística i medi ambiental. A dia d’avui,
és tot el contrari.
# posted by joan roma cunill @ 11:09 PM 
