Friday, January 31, 2020
PATI DE COL.LEGI - art. Regió 7
PATI DE COL·LEGI.
Quan el Parlament, i el mateix Palau de la Generalitat , es
converteixen en un pati de col·legi, és hora de fer net, convocar eleccions, i
demanar a la ciutadania especial encert, en jubilar el noranta per cent dels
actuals càrrecs parlamentaris i institucionals.
Les darreres conteses electorals, han suposat, baixar el
nivell cada vegada, fins arribar a la situació actual, en que bona part de
l’hemicicle, i gairebé la totalitat del Govern i sota govern, no tenen la
preparació ni les aptituds per dur a terme la representació parlamentària, ni
l’acció de govern.
Estem en una de les pitjors etapes de la nostra història,
oferint un vergonyós espectacle a nivell intern i a nivell extern, enviant
imatges a nivell mundial, que han tirat per terra el prestigi guanyat, durant
molts anys de dur treball, i ens traslladen a models d’altres latituds.
El mal ja està fet, però com tot en la vida, encara pot
empitjorar si els principals actors s’ho proposen. I tot indica que estem lluny
del final d’un cicle, ple de despropòsits, actes d’inconsciència i evident
falta de preparació i maduresa, com per conduir el present i futur del nostre
país.
Habitualment, com tots els mals alumnes, busquen tota mena
d’excuses per a justificar fins on s’ha arribat. Sempre la culpa és dels
altres, i mai d’un mateix. Tot el desori del procés independentista, ha produït
uns danys enormes, que ningú vol assumir ni reconèixer i encara menys criticar.
S’ha esbandit tota possibilitat d’autocrítica, i això obliga a continuar un relat
que ja no és creïble per a ningú que no sigui un il·luminat o un fanàtic.
Mentrestant el país, ha deixat de ser governat i va a la
deriva, sense ningú al timó, perduda la carta de navegar, la brúixola i fent
aigües, per totes bandes. Tenim un deute de vuitanta mil milions d’euros, i
funcionem ( és un dir ) amb el pressupost prorrogat de 2017, de manera que no
hi ha partides per a moltes de les necessitats noves que han aparegut, ni per a
augmentar aportacions de les quals depenen multitud d’entitats, de tota mena.
Amb aquesta situació, és lògica la puntuació que ha donat la
ciutadania al govern, en la darrera gran enquesta del CEO ( centre d’estudis
d’opinió). Un 4,65 sobre 10, i un 61,6 % , considera que el Govern no sap com
resoldre els principals problemes del país. Notes contundents i ben aproximades
a la realitat de la situació.
I tanmateix, si ara hi hagués ordre en el país i en el
govern, el moment és enormement engrescador per aconseguir decisions, pactades
amb el govern central, com per a resoldre conflictes “històrics”. Els resultats
electorals, a les eleccions generals, fan necessaris acords transversals, que
poden suposar grans avenços en les justes
reivindicacions de Catalunya, i alguns altres territoris d’Espanya, que
també reclamen adequacions importants, en el nou sistema de finançament, o en
els plans d’infraestructures, equipaments i serveis.
Deixar passar aquesta gran oportunitat, és tornar a perdre
un altre tren, dels molts que ja hem perdut per culpa de tensions i manques de
criteris, interns. Tot el que hem vist i patit, aquesta setmana, és més propi
d’un pati de col·legi que no pas de les principals institucions del país. Ja no
queda marge per continuar un temps més, en una situació semblant. Si cal donar
un darrer servei al país, que s’aprovin els pressupostos, per almenys poder
pagar , i es dissolgui el Parlament.
Quan tot està tant degradat, toca fer foc nou. Unes noves
eleccions han de servir per fer fora de les institucions, tots els qui les han
portat a la situació en que es troben, i elegir nous representants, amb prou
prestigi i ganes de fer bé les coses com perquè puguin encomanar noves energies
al país i donar-li la confiança i prestigi perduts. Personalment, no salvaria a
més d’un quinze o vint per cent dels actuals parlamentaris i similar
percentatge, en els càrrecs de l’administració. La nova etapa ha de ser de
grans canvis i eficàcia, cap un redreçament general, de tot el país.