Thursday, January 02, 2020
LA INSEGURETAT COM A PRINCIPAL PROBLEMA - art Diari de Terrassa
LA INSEGURETAT ,COM
A PRINCIPAL PROBLEMA.
Des de fa uns mesos, i en alguns llocs, des de fa uns anys, la inseguretat
s’ha convertit en el principal problema de la vida quotidiana. Parlo de
l’immens territori, conegut per la Catalunya interior o la Catalunya rural.
Es un problema greu perquè , precisament eren llocs especialment tranquils,
en els quals es podia sortir de casa, per anar a comprar o fer altres gestions,
sense necessitat de tancar amb clau i forrellat, totes les dependències de la
casa.
Això, ja pertany al passat. I no solament això, sinó que s’ha reforçat de
manera notòria tots els possibles accessos a la vivenda i a d’altres
dependències de la casa, si es tracta d’una casa de pagès o una casa amb jardí,
garatge, magatzem, etc.
Què està passant ? No està massa clar, i d’aquí la sospita, a cada poble,
de l’existència d’algun o alguns malfactors, arribats darrerament , que haurien
estudiat , casa per casa, abans de començar a actuar. Algunes casualitats,
alguns fets concrets, obren sospites que ningú pot provar, perquè ningú ha vist
els autors dels robatoris. Però, aquestes simples sospites, ja produeixen danys
irreparables, de desconfiança vers persones, que segurament, res tenen a veure
amb els fets.
Estudiant el tema amb els responsables dels Mossos, la realitat és que , de
tant en tant, apareixen grups de delinqüents, vinguts de fora, els quals s’han
especialitzat en entrar a cases, de
forma molt professional, anar a buscar diner o joies, i marxar ràpidament. Res
de carregar amb coses de gran volum, o difícils de col·locar en el mercat negre.
Al cap d’uns mesos, marxen, i en venen de nous, de manera que no donen temps a
recollir i estudiar empremtes, perquè ni estan fitxats ni es té temps de
detenir-los.
Cada poble, busca formules per defensar-se, i una de les primeres és la de
posar càmeres de vigilància. Sembla un mètode prou eficient, però també aquí
tot està inventat. Aquests professionals, ja no es dediquen a robar vehicles,
que poden ser fàcilment detectats per aquestes càmeres, sinó que els lloguen
ells, o coneguts seus, per fer-los servir sense que ningú els hagi denunciat ,
puix que son legals. O si en roben algun, el fan servir el mateix dia, per no
donar temps a que estigui “contaminat”.
En resum, tenim un greu problema, perquè la proliferació de robatoris, es
va estenent com una taca d’oli, sobre territoris on tothom es coneix, i on
tothom té familiars , en un lloc o altre. Sentir dia sí, dia també, que en el
poble X, o en el Y o en el Z, hi ha hagut tres o quatre robatoris, causa
inseguretat generalitzada. Oimés si en algun cas, se’ls ha trobat algú dintre
de la casa, o els ha vist sortir, personalment.
L’eficàcia dels Mossos és prou elevada, però si son enxampats, entrem en la
roda de despropòsits, d’entrar per una portar dels Jutjats i sortir-ne per l’altra, perquè el valor dels robatoris sol
ser petit, i no es penalitza degudament la reiteració. Es evident que cal una
modificació immediata, per penalitzar de forma molt més contundent les accions
d’alguns delinqüents d’aquí o de fora, que son ja habituals. Res causa més desànim
en els Mossos, però també a la gent, en general, que saber que algú porta vint
o trenta actes delictius, al damunt, i encara volta pels carrers.
Dit això, també és evident que s’han d’incrementar les plantilles dels
Mossos, per poder-los enviar, dia i nit a voltar per tot el territori.
Veure’ls, a diferents hores del dia o la nit, dona seguretat, i tots sabem que
les dotacions actuals, son clarament insuficients. Un tema més que un govern
efectiu, hauria de posar en el frontispici, de la seva acció de govern. Per
això, fa falta tenir govern i un president que sàpiga quina feina li toca fer.
Aquest no és el cas.