Wednesday, January 29, 2020
LA GROSSA VS EL GORDO - art. Blog
EL GORDO VS LA
GROSSA.
Per a poder competir, amb aspiracions de guanyador, s’ha de ser més llest,
més innovador, més professional, i menys somiatruites, pensant que en matèria
de joc, el “patriotisme”, va per davant de l’interès, pur i dur.
El diner, no té pàtria, i fora d’uns pocs fanàtics, la majoria de jugadors,
aspiren a obtenir el màxim de beneficis, amb el mínim d’inversió. Si el diner
ve de Catalunya, Espanya, UE o Amèrica, els hi és ben bé, igual. L’important és
la inversió – benefici. I si veuen que amb una inversió de 5, 10 o 20 euros,
els premis poden ser de milions, deixaran de banda aquells que poden arribar, a
només uns centenars de milers. Lògic i senzill d’entendre i comprendre.
Doncs, bé, no he entès mai la jugada de l’EAJA ( entitat autònoma de jocs i
apostes) de la Generalitat, creient que l’invent de La Grossa, podia competir
amb El Gordo, o El Niño, de les Loterías del Estado. Es una mostra més, de la
mediocritat de caps pensants, que ocupen altes responsabilitats, en el govern
de la Generalitat.
Vull deixar clar, en primer lloc, que la meva afició al joc, és mínima –
mínima, fins el punt de gastar molt poc, en loteries, al cap de l’any. I si
anys enrere, ja hi jugava poc, ara és anecdòtic, però el tema m’interessa pel
que té d’exemple de com es governa i administra el nostre país.
Si l’EAJA, volia plantejar un pols a les grans Loterías del Estado, havia
de pensar molt bé, en l’estratègia, i sobretot en la competitivitat dels
productes. No , en si per ser catalans, la feina ja estaria feta i l’èxit
assegurat. Es el que hem vist, en aquests anys de procés, en que semblava
obligat comprar La Grossa, per afirmar el patriotisme català, en detriment del
nacionalisme espanyol. Quan en un cas, per un dècim pots obtenir quatre-cents
mil euros, i per un bitllet, dos-cents mil, l’elecció és clara i contundent.
Però, hi ha altres comparacions incomprensibles. Tots sabem i veiem,
l’enorme quantitat d’entitats, clubs, associacions, ...que aprofiten les dates
nadalenques per fer caixa, venent participacions de loteria. Parlem de molts
milions, en participacions, de tota mena, i en tot lloc. Fàcil de fer, amb El
Gordo o El Niño, però molt complicades en el cas de La Grossa. Perquè ? perquè
en els primers casos, es poden fer participacions, de milers d’euros, i en el
segon, de molt pocs, de manera que la decisió, aviat està presa.
Quan critico, la gestió, o si voleu un terme més ampli, l’administració del
país, em refereixo a tots i cadascun dels exemples que podem trobar, en el dia
a dia, del govern de la Generalitat. També, en aquest de les apostes. Si es
volia competir amb un gegant , calia fer-ho amb armes i bagatges d’alt nivell,
començant per una gosadia com: “ a igual inversió, major premi”. Després, tenir present, que el diner no té
pàtria i que creure que dient que els beneficis, es queden aquí, ja n’hi ha
prou, és d’una innocència, increïble.
Qui vol col·laborar o participar en qualsevol de les grans ONG’s que tenim
a Catalunya, ja ho fem directament, sense necessitat de jugar a cap joc
d’apostes. I en aquest cas, he parlat de La Grossa, pels dies en que estem,
però el mateix podem dir, de la resta de modalitats de joc que han de competir,
amb les altres de l’Estat, sempre en inferioritat de condicions. Es una mostra
més de la manca de bons gestors i administradors que tenim a la Generalitat i
que han de donar pas a una nova fornada, radicalment diferent si volem sortir
de la situació en que estem.
# posted by joan roma cunill @ 3:28 AM 
