Thursday, January 23, 2020
DESPOBLAMENT - art. Diari de Terrassa
DESPOBLAMENT.
En pocs mesos, la problemàtica del canvi climàtic, ha aconseguit uns
titulars, i unes preocupacions, que res feia predir, anys enrere. Sovint, per
moure agendes, calen alguns fets excepcionals (
grans incendis, desgels
generalitzats, mars de plàstics,
desforestació ...), per a trencar el gel, i donar-se compte de que ja no es pot
mirar cap un altre cantó. Ja era hora!
Cosa semblant, comença a passar, amb el fenomen del descens de la
demografia, i el despoblament generalitzat, d’un amplíssim territori del país.
Fenomen espanyol i català, sense gaires diferències. També aquí han calgut
alguns fets excepcionals, com l’entrada en el Congrés d’un diputat per Teruel,
procedent del moviment “Teruel existe”, o informes i documentals, sobre la “España
vaciada “ que han fet veure fins a quin punt el problema és, intens i extens.
En números, hi ha prop de 2.000 nuclis de població, a nivell de tot
Espanya, en perill de quedar totalment buits, en els propers anys ( pocs anys).
A Catalunya, prop de 600 municipis, perden població, any rere any, amb uns
noranta que estan ja propers a les 100 persones. D’aquí, al despoblament total,
hi va poc de temps.
El nou govern central, ha entomat la crida i preocupació demostrada per
centenars d’ajuntaments, entitats socials, culturals i cíviques, per a posar el
tema a l’agenda del Consell de Ministres. De fet, s’ha creat el Ministerio de
Transición Ecológica y Reto Demográfico, amb la Ministra , Teresa Ribera,
per a planificar mesures que parin el despoblament i ajudin a revertir-lo.
No és fàcil planificar accions, i encara menys dur-les a terme, perquè des
dels despatxos ministerials o de conselleries, parteixen d’informes teòrics,
lents de posar en marxa, i encara més lents d’executar i tenir èxit. Només amb
una acció molt global, de tot el govern, en conjunt, es pot aspirar a modificar
tendències de fa molts anys.
La gran planificació urbanística, en el cas de Catalunya, es va fer pensant
en les grans ciutats i no en els pobles. I el mateix va passar amb les vies de
comunicació, grans serveis, equipaments i infraestructures, de manera que
retornar serveis perduts, esdevé, gairebé impossible. El resultat que ara
tenim, és un gran cap, a l’àrea metropolitana, i unes extremitats, amunt i
avall de la costa, i un immens buit, cap a l’interior.
Però, si mirem a l’interior, a falta de grans mesures, lentes, cares i
difícils d’aplicar, hi ha d’haver micro – mesures bàsiques per frenar el
despoblament. Mesures lligades a la seguretat, amb presència sovintejada dels
Mossos. Mesures de rehabilitació d’edificis vells i atrotinats per a oferir-los
per a segona residència, o per a persones disposades a retornar al món rural.
Ajudes al manteniment de comerços estratègics, com forns de pa, botigues,
restaurants, ...I per descomptat, ràtios molt baixes per a mantenir l’escola,
el consultori mèdic, la farmàcia, correus, etc.
Cada servei bàsic que es perd, és un pas més cap a la buidor, i posa en
marxa mecanismes interns, de trasllats de persones grans, cap a pobles molt més
grans, o directament cap alguna ciutat on hi tinguin algun familiar proper,
deixant buida la casa, i incrementant la població de les grans ciutats, alhora
que buiden el poble.
No calen fer més estudis ni informes de la situació actual, perquè se n’han
fet de tots colors, durant molts anys. Ara toca, impulsar mesures molt
concretes i molt de detall per a portar nova vida, en molts indrets que la
tenien en el passat, i l’han deixat perdre. Quan dic, l’han deixat perdre, no
és que hagi estat d’una manera volguda, sinó que la dinàmica no tenia aturador.
Els ajuntaments han de disposar de molts més mitjans econòmics, tècnics i
humans com per fer front a determinades necessitats, i aconseguir ajuda i
col·laboració de les administracions, dites superiors per a dur-les a terme. I
s’han de facilitar incentius com per portar activitat a territoris buits. El
problema del despoblament ha d’anar de costat al de canvi climàtic, perquè , en
molts casos, un depèn de l’altre.