Wednesday, January 15, 2020
CAOS CATALÀ VS ORDRE BASC - art. Diari de Terrassa
CAOS CATALÀ VS
ORDRE BASC.
El paper i la imatge que Catalunya havia donat durant la llarga lluita
antifranquista, el seu europeisme, i els primers anys de la Generalitat,
recuperada ,amb l’encert del pacte pel retorn del president Tarradellas, eren
objecte d’enveja i imitació per la resta de partits i territoris de l’estat
espanyol. Durant anys, “el model català”, era el model de l’eficàcia i del tant
proclamat i elogiat, “seny”.
Per contra, el País Basc, estava immers en una espiral de violència, que
res presagiava acabés feliçment ( malgrat l’enorme dany físic i psicològic,
causat). Els avantatges del concert basc, es veien com una mena de compensació
a les penalitats, i a les incapacitats d’un govern central, aterrat per la por
a encendre més focs, si no se’l mantenia o no se l’incrementava.
Ara, anys després de la primera llarga etapa de govern català, i d’un
govern basc, lluny de la violència i el terrorisme d’ETA, les diferències entre
els dos territoris son abismals. Abismals, a favor del “model basc”, en
detriment del “model català”, amb la pèrdua clara i contundent del tant elogiat
“seny”, canviat per la “rauxa” o millor
dit, per un “caos general”.
El perquè de la pèrdua del nostre seny, i del ser capdavanters en
europeisme i “realisme polític”, hauria de ser , assignatura obligada de tots
els nostres polítics, en totes i cadascuna de les institucions del país.
El primer factor que opera en aquest ensorrament del “model català”, és la
substitució d’homes preparats, experimentats i amb ambició de transformació de
país, per noves generacions d’homes i dones, impulsades per plataformes de
partit, o col·lectius civils, a la recerca de poltrones i bons sous, més que no
pas bona gestió i administració.
Un segon factor, és de manca de visió de país, i d’encaix dintre d’Espanya
i la UE. La seva mediocritat i falta de bagatge polític, els ha privat de
conèixer cap on anar, en un món global . D’aquí la improvisació, les anades i
tornades, la falta d’empatia , col·laboració i participació en els afers
d’Estat, pensant que podien sobreviure , tancats en el seu racó de món.
El tercer factor, molt lligat als anteriors, és el desconeixement de les
regles de joc que imperen a nivell institucional, intern i extern. Produeix
vergonya aliena veure fins a quin punt, van enganyar i es varen enganyar, en el
funcionament de l’estat de dret, i el
poder de l’Estat i els Estats, en general, de manera que es pensaven jugar en
una lliga regional, sense donar-se compte que qui tenien al davant, jugava en
una primera divisió.
Per contra, el “model basc” parteix d’uns principis, radicalment diferents.
En primer lloc, sempre han triat molt bé, els seus homes de confiança per
enviar a Madrid, i per governar a casa. Res de principiants, ni improvisadors.
Tenen arreu de les institucions, persones preparades, disciplinades, i
serioses. I sobretot, tenen molt clar, què poden o no poden fer, i obtenir, de
les altres institucions, que coneixen molt bé, sobretot , la central.
Tenint, molt clares, les regles de joc, comencen tots els partits, sabent
objectius i possibilitats pròpies i alienes, sense perdre el nord, ni fer
jugades brutes que puguin destrossar la seva credibilitat. I, sobretot, tenen
visió a curt, mitjà i llarg termini, de manera que actuen com jugadors d’escacs
que van avançant passos, planificant els propers, amb calma i tranquil·litat,
però amb seguretat. Estan en totes les batalles, i en treuen benefici de
cadascuna, sense greus ferides, en cap. Si voleu, amb alguna petita rascada i
prou. Al final, un resultat esplèndid, oblidant i no plantejant mai, objectius
inassolibles, per a ells o per als seus adversaris o companys de viatge, segons
sigui el cas. Francament, aquest hauria de ser el “nostre model”, i no el caos
generalitzat en el que estem ficats, des de fa una desena d’anys.
# posted by joan roma cunill @ 3:18 AM 
