Friday, January 03, 2020
CANVIS RADICALS, ESPEREN MOMENT OPORTÚ - art. Regió 7
CANVIS RADICALS,
ESPEREN MOMENT OPORTÚ.
No fa gaire, en
aquestes mateixes pàgines, vaig exposar la gravíssima situació financera del
Govern de la Generalitat. La més greu de la història, i la més greu de totes
les Comunitats Autònomes d’Espanya, i de les Regions de la UE. En qualsevol
lloc, un deute de 80.000 milions d’euros, obliga a emprendre canvis radicals,
per a poder liquidar el deute, i evitar tornar-lo a crear.
Això, només ho
podrà fer, un govern nou, sense hipoteques del passat, i amb les idees prou
clares com per posar-les a la pràctica, costi el que costi, en el mínim de
temps possible. Es una tasca ingent, molt complicada i plena de contradiccions,
respecte el que és i ha estat, una administració tradicional.
En el meu article
anterior, exposava les similituds del govern de la Generalitat, respecte el
govern Central. Un va copiar l’altre, sense tenir en compte les immenses
diferències d’ingressos, capacitat d’endeutament, primes d’Estat, etc. El
resultat, el tenim a la vista. La Generalitat de Catalunya té aproximadament
uns dos-cents mil funcionaris, repartits en tretze conselleries, i multitud
d’organismes, entitats, consorcis, fundacions, etc, de manera que lluny de
reduir-los, cada any, els va incrementant.
El mateix ha fet,
en un segon nivell, amb la posta en marxa dels consells comarcals, i les
vegueries o regions, les quals varen passar de la proposta inicial de cinc a
set, i ningú pot garantir que en
qualsevol moment, en neixi alguna altra.
Si ara tinguéssim
un nou “seny ordenador del país”, com fou Prat de la Riba, tota la immensa
estructura de la Generalitat, seria posada en qüestió i modificada de dalt a
baix, per a fer-la molt més eficient i més austera. De fet, en algun moment o
altre del futur proper, algú ho haurà de fer, perquè la continuïtat de l’actual
sistema, és inviable. Per car i per inadequat.
Perquè hem de
tenir tretze conselleries ? Perquè hem de tenir quaranta-dos consells comarcals
i set vegueries ? Perquè tenir les mateixes estructures que un estat, sense
tenir els seus recursos econòmics ? Perquè tants funcionaris i tants organismes
?
Sempre hi ha
altres models i altres estructures per copiar, més eficients que les que han
servit de model. Aquí, es va copiar el model del govern central. Perquè no
copiar el model de Suïssa, de similar extensió i població ? Allà set
ministeris, i aproximadament la meitat de funcionaris que aquí. Però, és que ha
d’haver-hi una profunda remodelació de totes les estructures per evitar les
duplicitats i triplicitats d’aquí, on cada administració té competències,
confuses i sovint, contradictòries amb altres, fins el punt de conformar un
cert caos administratiu.
Toca reduir
estructura, toca reduir organismes, nivells administratius, tràmits,
delegacions, i gestions que en res afavoreixen la rapidesa i eficiència
administrativa. Tenim funcionaris mal repartits, mal estructurats i mal
planificats per les funcions que haurien de dur a terme. Tot aquest conjunt de
deficiències, es van repetint i reiterant al llarg dels anys sense que ningú
les modifiqui. D’aquí, la ineficiència general, i el cost desorbitat del
conjunt de l’administració de la Generalitat. No és estrany haver arribat on
som. Ara bé, el que queda clar és la impossibilitat de mantenir aquest model.
Es insostenible, a més d’ineficient.
Similar reflexió
ha de fer el govern central, amb estructures obsoletes, sobrecarregades
d’organismes, fundacions, consorcis, patronats,...excessivament costoses de
mantenir, ineficients, i no adaptades a la desconcentració i descentralització
que haurien d’haver tingut. Un altre dia, en parlarem.
# posted by joan roma cunill @ 10:54 PM 
