Wednesday, January 22, 2020
BAJANADES, LES MÍNIMES, SI US PLAU - art. Endavant Digital
BAJANADES, LES
MÍNIMES, SI US PLAU.
Costa seguir el ritme de la política
catalana, perquè cada dia, perdó, cada mig dia, hi ha algun càrrec
institucional o de partit, que ha de llençar alguna idea genial, algun
despropòsit o simplement, una bajanada de campionat. El concurs entre els dos
principals partits independentistes, està pujant de to, a mesura que es va
acostant el temps d’eleccions. No sabem quan seran, però , segur, que dintre
d’aquest mateix any, i això obliga a marcar diferències, i fer veure que ningú
s’arruga.
Ara bé, després de veure el que hem vist,
i escoltat el que s’ha dit , semblaria lògic no repetir coses que ja ningú es
creu. Ho dic perquè he tornat a escoltar que si la taula de diàleg, entre
governs, no va per bon camí, exercirem l’autodeterminació ¡¡¡¡ Home / Dona,
francament, estem ja força cansats d’amenaces a l’aire ,que ningú creu, ni son
possibles. Aquesta “amenaça” l’acaba de
llençar el vice president, Pere Aragonès.
Altres propostes, a portar a la taula de
diàleg, son sorprenents perquè entren en conflicte amb els mateixos partits que
les proposen. M’explico. Junts x Cat, proposa buscar un “relator”, altrament
dit, un “home bo” o “mediador”, proposta que no accepta ERC, per considerar que
seria com si no fossin capaços de parlar directament uns amb els altres. Per
tant, proposta rebutjada.
Però, com que el pols entre partits, s’ha
de retransmetre, en viu i en directe, res millor que apujar les apostes, i no
quedar com a tous. D’aquí a dir, que els primers temes a tractar han de ser la
amnistia, i el referèndum d’autodeterminació. Dues qüestions que tots ells
saben son impossibles d’acordar. No hi caben en la Constitució ni en el
Estatut, de manera que si algú creu que son negociables, és que no sap on s’ha
ficat. O millor dit, busquen la manera d’aixecar-se de la taula, al cap de cinc
minuts.
I si una cosa, ha quedat clara a tothom,
és que en un estat de dret, no hi caben trencaments ni vulneracions de les
lleis fonamentals. I en aquest punt, tant li fa, que un dels negociadors sigui
el PSOE o qualsevol altre. Fora de la
Llei, no hi ha negociació possible, de manera que comprenc els gestos de cara a
la galeria, però estaria bé, comencessin a preparar la primera reunió
seriosament, sinó , tornaran a fer un ridícul espantós i ja en portem masses
com per afegir-ne algun més.
I en aquest mar de bajanades, no hi podia
faltar un càrrec institucional, que no té feina, i vol sortir de tant en tant a
la foto. Parlo del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que també s’ha despenjat
dient que el millor seria una amnistia, i sinó un indult, o cosa semblant.
Home, ja és hora de renovar el càrrec i buscar algú menys problemàtic i més
dedicat a la feina concreta de la Sindicatura, que no és ficar-se, allà on no
el demanen.
En resum, diguem prou a les bajanades, i
aprofitem l’ocasió per girar full, i iniciar una nova etapa deixant enrere, un
procés que tenia el fracàs assegurat. El procés és cosa del passat, i toca, ser
realistes i sobretot exigents, per retornar el més aviat possible a la normalitat.
Qui cregui que proposant coses impossibles, aconseguirà alguna cosa, es trobarà
amb un nou fracàs. Es hora de fer autocrítica, i tenir clar, que només amb el
diàleg i acords, dintre del marc constitucional, es pot avançar. Amb bajanades,
verbals o d’acció, no es va enlloc.