Thursday, January 09, 2020
ARRIBA EL SISÈ CONTINGENT - art. Diari de Terrassa
ARRIBA EL SISÈ
CONTINGENT.
Aquests dies ,estan arribant al Centre d’Acollida de Refugiats de Berga,
els components del sisè contingent, sota l’empara de l’acord a nivell de la UE,
signat 5 anys enrere, mitjançant el qual es reparteixen tots els països, un
determinat contingent de refugiats, d’arreu del món. En el Centre, de Berga,
s’acull un total de 56 refugiats, cada vegada.
Com voluntari de Creu Roja, estic en un lloc privilegiat per a conèixer els
drames, en múltiples països del món, però també per a constatar la situació
laboral i de vivenda del nostre país. Una situació realment paradoxal, perquè
tenim prop de tres milions d’aturats a nivell d’Estat, i en canvi ,hi ha
múltiples dificultats per a cobrir determinades feines, que poca gent del país,
vol fer. Aleshores, és quan esdevé més paradoxal, la falsa idea de que els que
venen de fora, treuen feina als del país. En absolut. Totalment fals.
En aquests ja més de cinc anys, com a professor de castellà, he anat
seguint la trajectòria de molts alumnes i ex alumnes, a l’hora de buscar i
trobar feina. I puc assegurar que hi ha nombrosos sectors, totalment mancats de
bons professionals o bons aprenents, a la recerca de feina. Feines com
soldador, camioner, treballador forestal, granger, ajudant de cuina, cuidador
/a, treballador de neteja , seleccionador de materials, jardiner, manobra, i un
grapat més, son molt difícils de cobrir, per part de gent d’aquí. Aleshores,
l’arribada de persones, amb ganes de treballar i sense manies a l’hora de
calendaris laborals i caps de setmana, hauria de facilitar enormement la seva
integració, en el món laboral.
Així hauria de ser, però l’enorme i complicada burocràcia del nostre país,
no ho posa fàcil, i es troben amb una segona gran dificultat: trobar vivenda. I
quan dic vivenda, trobar-la en uns llocs i lloguer assequibles. Molt difícil.
Tant difícil com trobar feina, de manera que aquestes dues barreres, compliquen
la vida als insertors laborals i als dinamitzadors per la integració. I també
en el món de la vivenda és dona una paradoxa similar a la que exposava en el
tema laboral. Tenim en el país, milers de vivendes buides, i tanmateix no se’n
troben per llogar. Perquè aquesta contradicció ?
Sense voler generalitzar, es dona el cas de multitud de vivendes, comprades
per persones que viuen en altres indrets, i que les tenen per si un dia
decideixen anar-hi a viure. Això, es dona molt en comarques de muntanya, on
molta gent de petits pobles, compren un pis a la capital per a quan es jubilin
o per a quan no es trobin gaire bé, i vulguin estar a la capital on hi ha
l’hospital, farmàcia, serveis socials permanents, etc. Mentrestant, centenars
de vivendes esperen destí.
En ciutats més grans, o ja a l’àrea metropolitana, la situació és més
complexa, però l’escassetat de vivenda social, fa que els lloguers siguin
impossibles per a gent que acaba d’arribar, i necessita un temps per a
estalviar o per tenir una feina prou ben pagada com per fer front a uns
lloguers com els que imperen, en aquest territori.
Així, doncs, toca emprendre accions àmplies i ben coordinades entre
ajuntaments, administracions superiors i entitats socials , per a resoldre
aquesta problemàtica, sinó, no ens en sortirem. I és que la necessitat la
tenim. Falten treballadors, en determinats sectors, falta vivenda per a
facilitar la integració, a tots aquests treballadors, i sinó es resol el
problema, no hi haurà prou ingressos a la seguretat social i a les arques de l’Estat, com per a mantenir els serveis bàsics. Algú ha d’emprendre
les accions oportunes per trencar aquest cercle viciós que ja fa massa anys que
dura. De moment, aquesta és la realitat.
# posted by joan roma cunill @ 11:25 PM 
