Friday, January 10, 2020
ANY NOU. GOVERN NOU - art. Regió 7
ANY NOU. GOVERN NOU.
Si algú creu que el temps d’espera, des de les eleccions
fins ara, ha estat una pèrdua de temps, li recomano la lectura de les 50
pàgines, de l’acord entre PSOE i Unidas Podemos, sota el títol de Coalición
Progresista – Un nuevo acuerdo para España.
Aquest document, repartit en 11 capítols, amb un contingut
dens, amb prioritats generals, totes molt detallades, de les principals mesures
a emprendre pel nou govern, arriba amb ànim de completar, els quatre anys de
legislatura.
Així, doncs, mentrestant es buscaven reforços per a garantir
la investidura, un equip d’experts, ha anat dibuixant l’eix troncal del
programa de govern. Aquest és el guió , que tot govern necessita, oimés si és
de coalició, per a funcionar de forma eficient i planificada, per aprofitar al
màxim els recursos que gestiona.
Entrem en una nova etapa, molt diferent a les viscudes, fins
ara. Encetem un govern de coalició, i tot i així, sense majoria absoluta, de
manera que totes les iniciatives legislatives, necessitaran negociacions i
acords, amb altres forces polítiques. Sigui amb les que han facilitat la
investidura, sigui amb altres que s’han abstingut, o fins i tot hi han votat en contra.
Difícil camí, però molt ambiciós , a la vista del programa
de govern. Els opositors, excepció feta, d’alguna força contrària a tot, ho
tindrà difícil per a votar-hi en contra. I és que , en contra d’algunes frases
fetes, com la de que “tots els partits son iguals”, o “tots pensen només amb la
poltrona”, la realitat demostrarà la immensa diferència entre els partits
d’esquerres i els de la dreta. Ara, és quan tots s’hauran de retratar a l’hora
d’ampliar llibertats, promoure més i millors serveis, o disminuir les
diferències entre col·lectius.
Espanya, amb la sortida del Regne Unit, es converteix en la
tercera potència de la UE, al darrere d’Alemanya i França. Tindrà, doncs, un
paper essencial a l’hora d’impulsar la
nova UE cap una Europa federal, modificant lleis i normes que facilitin
aquest camí. I , a nivell intern, hi ha un interessant capítol, dedicat a la
millora de la organització autonòmica, clarificant competències i recursos, com
per evitar disfuncions i disparitats que han comportat greuges comparatius i
conflictes diversos, molt més pronunciats en el cas de Catalunya, que en altres
territoris.
L’acord de programa assolit, i la confiança rebuda, per a la
investidura de Pedro Sánchez com a president del govern, trenca estereotips de
voler igualar sentiments, comprensió i esperit de col·laboració, amb altres
dirigents polítics espanyols. De seguida es veurà ,en els primers acords de
Consells de Ministres, la serietat i el rigor, en el compliment dels
compromisos presos, a nivell general, i a nivell català.
Es incomprensible, la disparitat de criteri i d’acció, entre
els partits independentistes, cosa que torna a posar en primer pla, l’enorme
intel·ligència del PNB, per situar-se en primera línia de l’acord. A Catalunya,
no ha estat possible. Hem tornat a veure retrets, desconfiances i desacords
profunds entre els dos partits de govern, amb un pronòstic de trencament, a
curt termini, i convocatòria de noves eleccions. Tot plegat, per culpa de tenir
un govern dispers i trencat, amb un president, a punt de ser rellevat, per
insistir en vulnerar la llei i creure estar en possessió de la impunitat més
absoluta. I tenir un ex president , fugitiu de la Justícia, que al final,
aconseguirà destrossar el seu antic partit, per donar joc al seu ego més
embogit. Si ara, es posa ordre i rigor a Espanya, aviat tocarà fer-ho a
Catalunya. Quan més aviat, millor per a tots. ERC ha donat un primer pas, en la
bona direcció, incomprensible la posició de Junts x Cat, votant al costat de
tota la dreta, més dura i extrema.