Friday, December 20, 2019
TV3, NO ÉS LA NOSTRA - art. Regió 7
TV3 – NO ÉS LA
NOSTRA.
La recuperació de la democràcia, i la reinstauració de la Generalitat de
Catalunya, va comportar la necessitat de disposar d’una eina essencial per a la
recuperació de la llengua i cultura catalanes, prohibides i perseguides durant
la llarga nit franquista. Així va néixer TV3, amb programació pròpia, des del
16 de gener de 1984. L’objectiu era ambiciós, amb la vista posada, en la BBC,
la gran televisió de referència mundial, i en algunes altres de similar
trajectòria.
Però, com en tot, al cap de poc temps, l’objectiu inicial es va anar
diluint, per anar cap un model de televisió dòcil, al servei del govern. El
mateix va passar amb Catalunya Radio, i canals afins. El pas del temps, lluny
de millorar la condició de serveis públics, varen anar derivant cap a autèntics
altaveus del govern. Finalment, es convertiren en elements clau
d’adoctrinament, difusió i impuls a l’independentisme, com podem constatar a
dia d’avui.
A l’igual que en tants altres organismes, entitats i institucions públiques,
pagades amb el diner de tots, la gestió ha estat lluny de tota austeritat i
objectivitat. El conglomerat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
( CCMA) es va convertir en un refugi d’amistats, parents i companys de viatge,
amb sous d’escàndol, si els comparem amb qualsevol empresa privada, del mateix
sector. La casa és gran, i amb el diner de tots, es poden fer meravelles.
Comparem-ho, breument, amb xifres de 2018.
Catalunya ( TV3, Catalunya radio ) – personal 2.319 – pressupost total 307,2
milions, aportació Generalitat 231 milions ( amb un afegit posterior de 20 M) .
País Basc – personal 1.003 – pressupost total 134,2 milions, aportació
Govern , 127,4.
Galicia – personal 955 – pressupost total 106,8 milions, aportació Xunta
97,2 milions. Aquí he exposat els tres
territoris amb llengua pròpia, a banda del castellà. Per comparar amb
l’autonomia més poblada: Andalusia, 8.5 milions d’habitants. Les xifres son les
següents: personal 1.462 – pressupost 162,75 milions – aportació govern 140,36 milions.
En resum, hi ha dotze corporacions públiques de radio – televisió
autonòmiques que aporten, globalment 1.080 milions a l’any. Doncs, bé,
Catalunya suposa el 31 % d’aportació del total. Amb un sou promig de 49.200
euros a l’any, i un sou del Director de la CCMA de 144.477 euros. Podria afegir
una llarga llista de càrrecs que superen els 100.000 euros/any.
Com podem veure ,l’alegria pressupostària, ha estat nota dominant en tota
la construcció de l’estructura de govern de la Generalitat. Ningú s’estranyi
d’haver arribat als 80.000 milions de deute. Però, en aquest cas, el tema és
més greu perquè l’eina creada ha derivat en uns mitjans totalment al servei del
govern i dels procés, amb unes característiques impròpies d’un país democràtic.
Fa cinc anys, vaig decidir no fer ús de cap d’aquests serveis, perquè vull
informació, no propaganda. Vull programes objectius, honestos, plurals, no
adoctrinadors. De fet, som centenars de milers de catalans i catalanes que hem
dit que TV3, no és la nostra. Es la d’ells, la seva, la dels independentistes,
i prou. I em sembla molt bé que tinguin mitjans propis, però que se’ls paguin
ells, no, nosaltres. TV3 ha deixat de ser la nostra, per passar a ser la dels
altres. I ho podem veure en gairebé tots els programes: noticiaris, tertúlies,
debats, informes, documentals, etc. Faig excepció, un parell d’hores a la
setmana ,per a comprovar el grau de manipulació, adoctrinament i supeditació al
govern i a les entitats independentistes, de tot el contingut de TV3, i canals
adjunts, o de Catradio. No s’estranyi ningú, que no la vulguem pagar amb el
diner de tots ( 250 milions a l’any), podrien tenir un molt millor destí.