Tuesday, December 17, 2019
TRILINGUISME EFECTIU - art. Diari de Terrassa
TRILINGÚISME
EFECTIU.
Dies abans del Congrés del PSC ,hi havia una certa por, en diversos col·lectius,
a canviar els preceptes de la immersió lingüística, de cara el futur. El fet de
parlar, de modificació d’alguns aspectes de la immersió, va donar peu a pensar,
en canvis importants, o en la seva supressió.
Res més lluny de la realitat.
Precisament fou el PSC, juntament amb el PSUC, els màxims defensors i
impulsors de la política d’immersió lingüística, en els primers anys de la
democràcia recuperada. I el resultat ha estat, globalment , molt positiu.
Ara bé, transcorreguts 40 anys, d’aquell “pacte per la llengua”, ha arribat
el moment d’introduir determinats canvis que permetin assolir un nou objectiu:
el trilingüisme real. Es una necessitat evident, dominar els dos idiomes
propis: català i castellà, a més de l’anglès, com a nou idioma universal.
D’aquí la clara opció pel trilingüísme, com a via per a relacionar-se a nivell intern
i extern.
Per aconseguir aquest objectiu, és indispensable modificar alguns aspectes
de l’ensenyament d’idiomes, en el sentit de que tots tres, trobin els espais
necessaris per a fer-ho viable i possible. Aquest és el tema, i en aquest
objectiu, qui millor coneix la realitat, son els equips directius dels centres
educatius, de manera que puguin decidir reforçar, el català, allà on faci
falta, o el castellà. I arreu del territori, l’anglès.
Ha d’haver-hi suficient marge de maniobra, com per a poder oferir, no només
classes de català, castellà i anglès, sinó classes “en cadascun d’aquests
idiomes”. Es en el doble treball, on s’aconsegueix el domini d’una llengua.
Explicar-la i estudiar-la, per a tot seguit, practicar-la , fent-ne ús, en tot
lloc i moment en una o dues assignatures, d’altres temes. D’aquí el gran esforç
a fer, per tenir, el professorat preparat, per assumir aquest trilingüísme
real. Es qüestió d’esforç i voluntat, i per descomptat recursos tècnics, humans
i financers.
Estem en un món global, en el qual, s’ha de poder viure i treballar, en
qualsevol dels idiomes del nostre entorn, i quants més se’n dominin, més fàcil
serà obtenir un treball adient. S’ha de començar els propis, però, tot seguit,
per un de comú com és l’anglès. A partir d’aquí, i en funció de la professió, o
de més estudis, es pot perfectament elegir un quart idioma, i perquè no un
cinquè ? . Cada nou idioma que s’afegeix, obre noves portes, i enriqueix el
coneixement i les opcions de viatjar i treballar. Aleshores perquè no fer-ho ?
Personalment he seguit aquest camí, i no s’ha de ser especialment dotat,
com per a poder-se defensar amb mitja dotzena d’idiomes. Es una joia poder
escoltar i parlar, amb l’idioma del país que es visita, o poder escoltar i
mirar, programes d’arreu del món. Si això és així, comencem pels fonaments, i
fem possible que tots els nens i nenes, arribin als setze anys amb el ple
domini dels primers tres idiomes essencials. Després ja decidiran si volen
ampliar-los o no. Aquest és el propòsit que ha defensat el partit socialista,
i vol es posi en marxa a tot el
país.
# posted by joan roma cunill @ 11:40 PM 
