Monday, December 30, 2019
POLITITZAR LA CULTURA - art. Nació Digital Solsona
POLITITZAR LA
CULTURA.
Sembla inevitable l’acumulació d’errors, per part del govern de la
Generalitat i les entitats independentistes, ajudades per persones , a títol
individual o col·lectiu que creuen tenir patent per fer i desfer, en l’àmbit en
que actuen. Ho veiem per tot arreu, i és que han de fer creure que tot ho
controlen, tot ho dominen. Viuen una altra realitat.
Aquesta introducció ve a tomb, del darrer Concert de Nadal, per part de l’Orfeó
Català, en el Palau de la Música. Es el tradicional Concert de Sant Esteve,
retransmès per ràdio i televisió, elements suficients com per atreure la
necessitat de donar-li uns tocs independentistes, agradin o no al públic
present, o al que l’escolta o el mira per TV.
Així ha estat enguany, fins i tot, amb la col·laboració directa d’alguns
dels cantaires de l’Orfeó, a l’hora de penjar una pancarta del tsunami
democràtic. En altres latituds, accions com aquesta, comportarien la sortida
immediata dels seus autors. Aquí no. Aquí, alguns creuen tenir patent
d’impunitat per posar estelades, penjar pancartes, i cridar el que els vingui
en gust. Estan a casa seva, fan el que volen i com volen, i les autoritats de
l’Orfeó o del país, amb l’estrany president que encara tenim, els hi riuen les
gràcies.
L’acumulació d’errors com aquest, i multitud d’altres que veiem al llarg i
ample del país, van disminuint la presència d’amants de la cultura, a seques.
Es a dir, si algú compra una entrada, per veure o escoltar una funció de
teatre, concert, titelles, circ, ....no vol cap prèdica, abans, durant o al
final de l’espectacle. Si volem prèdiques o adoctrinaments, ja mirarem on les
fan, per decidir si hi volem anar o no. El que no és de rebut és la seva
imposició, dintre d’un espectacle, on no se les espera.
El dany sobre la cultura és immens i em temo que irreversible, com tants
altres danys, a la convivència, als costums i tradicions. M’explico. Catalunya té 7,5 milions d’habitants, amb
només uns 150.000 consumidors habituals de cultura catalana. No pas més, i
segurament sóc generós, per alguns darrers articles i informes llegits. Cada
consumidor perdut, és una pèrdua irreparable, perquè no hi ha ningú que el
substitueixi.
Així, doncs, si a cada activitat o espectacle, alguns dels habituals,
pleguen, el nombre global és va fent petit, de manera que si abans costava
omplir sales i auditoris, ara, encara costarà més. Fàcil d’entendre. Recuperem
l’acte del Palau de la Música. Alguns espectadors, disgustats per les accions,
abans descrites, varen marxar abans d’acabar. Aquests, ja no tornaran. Tampoc
molts dels espectadors per TV, tornaran a mirar-lo ( el concert). Jo en sóc un.
I com jo, uns quants centenars o milers més.
Aleshores, cap on anem ? Doncs, cap una mena de gueto, a tots els nivells.
La cultura catalana, tradicional o no tant, quedarà en mans dels més
fanatitzats, que la faran servir per les seves reivindicacions, allunyats de la
realitat del país. Allà ells, però llàstima per la nostra cultura, perquè
deixarem de consumir-la. I si 150.000 ja érem pocs, què passarà amb 100.000 ? o
amb 80.000 ? Potser sí, que alguns busquen, la minoria selecta, on tots pensin
i actuïn igual, sense diversitat ni transversalitat. Tot el contrari del que és
i ha de ser el món cultural, ben entès.
# posted by joan roma cunill @ 12:11 AM 
