Monday, December 16, 2019
MÉS QUE UN CONGRÉS - art. Nació Digital Solsona
MÉS QUE UN
CONGRÉS.
El passat divendres, dissabte i diumenge matí, ha tingut lloc el XIV è
Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya. Son ja 40 anys de vida, amb
els lògics alts i baixos. No ha estat un Congrés més, sinó un Congrés, en un
moment excepcional, de cara el futur immediat.
He tingut el privilegi, d’estar en tots catorze, i aquest darrer, puc
assegurar que ha comportat una important dosis, de rellançament, després d’uns
anys molt durs, pel partit, sí, però de fet, per a tota la societat catalana.
Molta gent no sap, que malgrat, la crisis tinguda, i la sortida de
militants i simpatitzants, per culpa dels procés, uns de forma callada, altres
amb més parafernàlia, a la recerca d’un nou partit d’acollida, el cert és que
el partit socialista continua sent el primer de Catalunya, en nombre
d’afiliats/des, molt per davant del segon. Concretament, en aquest Congrés hi
eren representats els 13.762, que en formem part, per mitjà de 848
delegats/des.
Formo part, dels convençuts, del reforç del partit, gràcies a la marxa de
molts personatges que no tenien clares les idees socialistes, ni tenien la
valentia o coherència per defensar els seus ideals. Altres, simplement buscaven
nou encaix per els seus egos, o per recuperar la cadira perduda.
Lliures ja d’elements contradictoris, i de posicionaments discutibles, o
poc entenedors, la cohesió, la coherència i el lideratge, han estat la norma en
aquest Congrés. Els documents aprovats, serveixen per governar el partit, però
sobretot son el guió a seguir, de cara els propers anys. Es vol recuperar el
lideratge, a nivell de país, i es batallarà per aconseguir situar Miquel Iceta,
a la presidència de la
Generalitat.
A dia d’avui, no tenim cap dubte que és el millor candidat, el més preparat
i el més ben situat per aconseguir recosir el país, portar la normalitat a les
institucions catalanes, i encaixar Catalunya en un nou marc , a nivell
d’Espanya.
Es varen aclarir temes que alguns creien no estaven clars, com el de nació,
el de la llengua ( o millor dit, les llengües que volem siguin conegudes i
dominades: català, castellà i anglès) un nou i millor sistema de finançament,
unes accions clares i eficients, per la Catalunya rural ( en procés de despoblament), i
uns objectius clars de cara el futur.
En resum, aquest ha estat un Congrés profitós, en tots els aspectes i
sentits. I aquests territoris de la Catalunya Central ,
hi han tingut el seu protagonisme, a nivell de presència i participació, fins
el punt de sortir-ne amb un representant a l’Executiva Nacional, en la persona
de Cristòfol Gimeno, alcalde de Castellgalí. Que ha rellevat a Mercè Cardona,
després de dos mandats, molt ben aprofitats.
I s’ha elegit un Consell Nacional ( màxim òrgan entre congressos) amb una
selecció de luxe. A vegades, alguns volen retreure la sortida d’alguns noms
coneguts, que ara militen en altres partits, i podrien donar la sensació que
eren figures excelses del partit, i que el partit va quedar disminuït. En
absolut. En varen marxar uns pocs, i s’hi varen quedar molts, moltíssims. En aquest
Consell Nacional, tots i totes les que hi figuren, han tingut càrrecs de la
màxim responsabilitat a nivell de Consell Executiu de la Generalitat , alcaldes
, diputats al Congrés i al Parlament, Senadors, o capdavanters en lluites per
la justícia i les llibertats. El nom que hi ha aportat aquest territori de la Catalunya Central ,
ha estat el de Joan Canongia. Un home de llarga trajectòria, en multitud
d’àmbits i sectors.
Avui, el PSC inicia una nova etapa, reforçat i impulsat per unes
resolucions i unes estructures, posades al dia, com per emprendre una nova
etapa, en la qual, les properes eleccions al Parlament, tindrà com gran
objectiu, el d’aconseguir la presidència, per a Miquel Iceta. Objectiu difícil
i ambiciós, però perfectament possible.