Joan Roma

L’INCREIBLE PRESIDENT MENGUANT.

Els catalans i catalanes, hem tingut molt mala sort amb els presidents de la Generalitat. Parlo dels 10 presidents, perquè , això dels 131 presidents, és una falsedat més de les que s’han inventat els independentistes. Torra és el número 10, no el 131, però vaja com que qui està entestat en inventar-se una part de la història, no el traurem pas de les seves veritats, anem al gra.

Amb unes poques excepcions, la majoria de presidents, han estat decebedors, però mai ningú hauria imaginat tenir un president com el que ens ha tocat. I dic, ens ha tocat, perquè en cap moment algú havia pensat en que un home gris i estrany, com Quim Torra, podés assumir aquest càrrec.

Bé, algú sí que hi havia pensat, perquè de fet, ha estat president. Més ben dit, encara ho és, fins d’aquí a poc temps. I és que fer de mosso de la casa, en comptes d’exercir de president, ja és de per si, una autèntica sorpresa. Ser manat, en tot lloc i moment, per algú que viu a fora, que ha perdut la connexió real amb l’actualitat, i que en qualsevol moment pot ser extradit a Espanya, per ser jutjat i condemnat, és excepcional. Mai vist, en cap altre país del món.

Tanta excepcionalitat, no podia anar bé, ni pot acabar bé. Vaja, sí pot acabar bé, si en poc temps queda inhabilitat, i s’ha de procedir a convocar eleccions i a donar la veu al poble perquè triï uns altres partits, per governar el país, que prou falta li fa.

El que quedarà per a la història, és la figura d’una persona que mai hauria d’haver estat investit president de la Generalitat. Per a tots els catalanistes, la institució de la Generalitat, era i és, la màxima representació del poble català. Ningú se’n pot fer amo i senyor, i encara menys fer-la servir per a objectius que res tenen a veure amb el conjunt de la ciutadania.

El prestigi guanyat, per milers i milers de ciutadans anti franquistes, en lluita per les llibertats i pel retorn de les institucions democràtiques, no mereixen passar la vergonya que suposa tenir un president banal, arbitrari, sectari i incapaç de presidir un Consell Executiu que fa aigües per tot arreu. Un president que serà inhabilitat per haver trencat la legalitat i haver-se enfrontat a la Junta Electoral Central , en un tema tant acordat i consensuat, com és la neutralitat de les institucions, en període electoral.

Es vergonyós perdre el càrrec per aquesta circumstància, i encara més vergonyós és, voler-lo conservar apel·lant al Parlament de Catalunya, perquè el torni a votar, quan li arribi la inhabilitació definitiva. A algú se li podia ocórrer un despropòsit com aquest ? A ell, sí perquè tot el seu mandat és un despropòsit sencer.

Com més aviat sigui inhabilitat, millor per a tots. Que sigui apartat per sempre de qualsevol càrrec institucional, perquè ha demostrat que no serviria ni per regidor del poble més petit del país. Es penós, el període que estem vivint, perquè suposa haver portat el descrèdit a les màximes institucions del país, i haver convertit Catalunya, en un exemple del que mai es pot fer en un país democràtic. Tanquem etapa, i anem a eleccions, perquè necessitem gent al servei del país i no gent que se serveixi del país.