Tuesday, December 24, 2019
FINANCES CRÍTIQUES - 80.000 M DE DEUTE- art. El 9 Nou
FINANCES
CRÍTIQUES: 80.000 M DE DEUTE.
Totes les empreses, començant per les familiars, tenen ben present la dita
“no estirar més el braç que la mànega”, com a element bàsic de supervivència.
Tots sabem que si en una casa entren dos mil euros i se’n gasten tres mil, la
fallida és més que segura i evident. I no s’hi val a demanar crèdits, perquè
lluny de resoldre el problema, encara l’empitjora.
Doncs bé, estimats lectors i lectores, puc anunciar que Catalunya, ha fet
el cim. Ha arribat a la xifra més elevada de deute de la seva història. Una
xifra mai imaginada, insòlita i insostenible com és la de 80.000.000.000
d’euros ( 80 MM ). Aquest volum de deute fa del tot impossible poder maniobrar
mínimament, ni emprendre inversions, en cap de les grans infraestructures,
equipaments i serveis que li manquen al país. No hi ha marge de maniobra,
perquè el govern està en “fallida econòmica”.
Perquè hem arribat fins aquí ? Perquè no se’n parla ,puix que és el
principal problema de país? Hem arribat fins aquí, com a conseqüència del
menyspreu “històric” per l’austeritat, per la bona gestió. De la mà del
president Pujol es va muntar una nova administració, a imatge i semblança de la
central. Vull dir de la d’Espanya. Per a ell, Catalunya havia de tenir tot el
que té un Estat, un país.
Si allà hi ha un Consell de Ministres, aquí un Consell Executiu. Si allà hi
ha grans Ministeris, aquí grans Conselleries. Allà presons, aquí centres
penitenciaris. Allà Forces de Seguretat, aquí Mossos d’Esquadra. Allà Tribunal
de Cuentas, aquí Sindicatura de Comptes. Allà Defensor del Pueblo, aquí Síndic
de Greuges. Allà Ministerio de Asuntos Exteriores, aquí Conselleria d’Afers
Exteriors. Allà TVE , aquí TV3. Podria
seguir amb un centenar més d’exemples entre l’allà i l’aquí, però per raó
d’espai, ho deixo per un altre dia.
Crear i mantenir tota aquesta estructura, suposava i suposa un volum de
diner immens. I com que els primers temps, eren de bonança, res de mirar prim,
ni pensar en austeritat. La casa era gran, i calia generosos sous, pagats amb
diners de tots. Veiem-ne alguns exemples, a data d’aquest any, 2019. Sou
President del Govern central, 82.978,56 euros. Sou del President de la
Generalitat, 152.861,54 euros. Sou d’un Ministre, 73.211,28 euros. Sou d’un
Conseller, 115.234,92 euros. Sou del Defensor del Pueblo, 116.530 euros. Sou
del Síndic de Greuges, 129.057,88 euros. I si agafem TV3, el president cobra
130.000 euros, amb una plantilla de 2.356 treballadors, superior a la de Antena
3 i Telecinco, juntes....Això, és pensar en gran i no parar en despeses, que algú , tard o
d’hora pagarà.
I en efecte, hem fet el cim. Estem amb un deute de 80 MM, que en un 76%
està en mans de l’Estat, i la resta en mans privades. Tot plegat, genera uns
interessos de tres milions d’euros diaris. Sí, estimat lector/a, heu llegit bé.
Cada dia, el deute s’incrementa en 3.000.000 d’euros, la qual cosa, obliga de
forma immediata a canvis profunds en l’estructura de la Generalitat, i del
país, a nivell global. Aquest és el principal problema del Govern, i del país,
perquè vol dir que no hi ha marge de
maniobra per a fer front, a les despeses extraordinàries ni al manteniment de
les ordinàries.
Perquè hem arribat fins aquí ? Hi ha hagut una imprevisió i desorganització
econòmica immenses. Una manca total d’austeritat en gestionar els recursos
disponibles, impulsant noves estructures que no es podien sostenir : com la
creació de 42 consells comarcals, o 7 regions o vegueries, a més de múltiples
Consorcis, Organismes, Oficines Exteriors, etc, etc.
Alguns diran que tot ve d’un mal finançament de Madrid. No és cert. Sí, hem
de reconèixer les deficients negociacions de nous sistemes de finançament que
no han estat prou raonables amb les despeses que tenien serveis com Sanitat,
Ensenyament , Cultura i algun altre, però la principal causa del deute ha estat
la mala gestió i l’assumpció de competències, sense estar preparat ,ni
haver-les ben negociat.
Acabo. En tot país, en tota família, l’economia és quelcom prioritari, pel
que té de fonaments de les estructures, sobre les quals descansa la gestió. La
bona gestió. Ara i aquí, toca negociar un nou sistema de finançament, més
equitatiu, per descomptat, i pactar un retorn de deute a vint o trenta anys. I
remodelar tota l’administració, en funció dels ingressos, i no a l’inrevés, com
ha funcionat fins ara. Com a darrera nota, i perquè us feu una idea del
problema, en el temps que heu tardat a llegir aquest article, el deute de la
Generalitat s’ha incrementat en deu mil euros.
# posted by joan roma cunill @ 12:11 AM 
