Wednesday, December 11, 2019
EL DECLIVI DEL COMERÇ- art. El 9 NOU
EL DECLIVI DEL
COMERÇ.
Estem en temps de grans canvis, impulsats per les noves tecnologies, que
milloren molts aspectes de les nostre vides, però tiren per terra, alguns
altres considerats, tradicionals, històrics i socials. Eslògans com “comerç és
vida “, donen pas a altres realitats que no sabem cap on portaran.
Des dels ajuntaments i les associacions de comerciants, s’impulsen
campanyes i accions, amb la pretensió d’aturar o sinó, almenys, frenar el
tancament de tota mena de comerços, en pobles i ciutats. Es un esforç en va. O
de resultats molt efímers i poc concloents, com podem veure en multitud de
municipis, de l’interior de Catalunya, però també evidents, en grans ciutats.
Els tradicionals “carrers Majors”, places i carrers adjacents, pletòrics ,
en el seu dia, de tota mena de comerços, sucursals bancàries, bars,
restaurants, etc, donen pas a un gran nombre de locals tancats, a l’espera de
trobar interessats en reobrir-los per a alguna nova activitat. No cal donar una
llista de capitals de comarca, en situació complicada, perquè de les 42
existents a Catalunya, en preservaríem unes poques. I el problema de les vives,
és que comencen a patir, a davallada de les altres.
Què passa ? Perquè passa? Passa que les noves tecnologies permeten trobar
en qüestió de segons, la majoria de coses que busques, i fins i tot t’ofereixen
allò que no buscaves. Tot, a casa, assegut en un banc, prenent un cafè, o
parlant amb amics. Productes de tota mena, a preus més baixos que els de moltes
botigues i comerços, perquè no han de pagar personal ni lloguers, ni altres
despeses.
Tot és tant a prop, tant fàcil, i tant pràctic, que fa caure molta gent,
cada vegada més jove, trencant així la proximitat client – botiguer, que havia
estat norma, des de temps immemorials. Voler anar contra corrent, és en va. Les
noves formes de comprar han vingut per quedar-se i s’han de buscar alternatives
per a mantenir vius els centres de pobles i ciutats. Fàcil de dir, molt
complicat de trobar.
La lluita del comerç de carrer, amb el d’Internet , és una lluita molt
desigual, amb gran avantatge pel segon. Aniran tancant molts dels comerços de
tota la vida, i només uns pocs, de gran qualitat i especificitat ,es
mantindran. De moment, no veig
alternativa, ni en veuen especialistes en el tema, perquè son tant grans i
ràpids els canvis, que no donen temps a trobar alternatives viables.
Es desolador veure els profunds canvis, en aquesta matèria, en pobles i
ciutats, que em pregunto sinó seria moment oportú de modificar determinades
normatives que no permeten vivendes en planta baixa, per facilitar el canvi
d’ús. Al meu entendre, sempre és millor veure una planta baixa habitada que no
pas tancada, sobretot si el tancament es nota ostentosament, com és amb vidres bruts o trencats, entrada plena de
vells papers o portes que demostren un total abandonament.
No és previsible, en els propers anys, un reviscolament important , a
nivell de retorns d’activitat en els locals comercials, aleshores, adaptem-nos
als nous temps, i evitem la sensació de desertització dels centres urbans. Si
almenys hi posem gent a viure, hi haurà vida, moviment i sensació d’activitat,
ni que sigui a nivell intern. I farem possible, una doble sortida als locals:
vivendes de lloguer en molts pobles i ciutats, amb dèficits importants, i recuperació
d’ingressos per part dels propietaris afectats.
Cada revolució, precisa adaptacions importants, i la que vivim ara, no és
menys important que d’altres viscudes en el passat. Es qüestió d’adaptar-s’hi o
lamentar-la sense remei. Prefereixo la primer opció.
# posted by joan roma cunill @ 12:02 AM 
