Thursday, December 19, 2019
DE FRACÀS EN FRACÀS, FINS A L'EXIT FINAL - art. blogesfera socialista
DE FRACÀS EN
FRACÀS, FINS A L’ÈXIT FINAL.
Quan l’infantilesa i el fanatisme s’imposen, al capdavant d’un col·lectiu,
qualsevol acció és possible, qualsevol resultat pot ser llegit com a èxit,
perquè es veu amb uns altres ulls, i s’escolta amb altres orelles.
Catalunya, s’ha dividit en diversos sectors, totalment aliens, un a
l’altre, de manera que les accions d’uns, res tenen a veure amb les d’altres.
Van per lliure, perquè ja no hi ha ningú, capaç d’unir i encapçalar, un
projecte comú.
Aquesta mateixa setmana, ho hem vist en el Parlament de Catalunya, amb un
president que res presideix, però proposa convocar una taula de partits per al
mes de gener, quan tothom sap que per aquelles dates, estarà inhabilitat. El
motiu, és ben pobre, i ben poc valent, però li serveix per a consum propi i del
seus més propers. Desobeir les resolucions de la Junta Electoral
Penosa actuació, plena d’accions, impròpies d’un president. Accions d’un
ridícul espantós, venudes com resistència a rebre ordres de ningú, ni que sigui
de la Junta Electoral
També aquesta setmana, continua el serial de Laura Borràs, portaveu de
Junts x Cat, en el Congrés de Diputats, acusada de diversos delictes, durant el
seu mandat al capdavant de l’IEC, als quals ella respon que no es va apropiar
de res, però sense deixar clara la seva actuació, envers altres personatges.
I , ahir mateix, tothom esperava la gran acció del Tsunami, aprofitant un
partit de futbol, amb data canviada, per evitar els dies de major turbulència.
Era tanta l’expectació que el dinosaure va parir un ou de gallina. Molt soroll
per a res, o més ben dit, per a demostrar una nova mostra d’agitació en un got
d’aigua.
Així, doncs, cada dia que passa, cada setmana i cada mes, es van produint
accions inventades i promogudes per caps pensants, que deuen creure tenir uns
cervells privilegiats, capaços d’impulsar les accions més estratègiques, per
avançar cap a l’èxit final. Tot sigui dit, no sé per on s’escau l’èxit final,
però la qüestió és agitar el país, agitar la gent, agitar el personal més afí,
perquè vegi que hi ha moviment i personal capaç de dur a terme accions, tant
inútils, com les vistes ahir a la nit.
Hem de ser conscients que quan un govern ha perdut el nord, costa assumir
un projecte comú. Ara i aquí, no n’hi ha. Els partits de govern, estan en
batalles diverses, ocupats en veure què faran el dia de demà, i el seu lloc és
ocupat per aquests altres col·lectius que ja preparen una altra acció per
d’aquí uns dies. El fracàs d’ahir, l’han convertit en èxit intern, de manera
que s’han de preparar per una nova acció, encara més espectacular. Bé, doncs,
paciència, fins a l’hora de la veritat, que seran les properes eleccions al
Parlament, en les quals s’haurà de treballar per esbandir tot aquest llegat.
# posted by joan roma cunill @ 12:09 AM 
