Thursday, December 05, 2019
AUTOPISTA MISTERIOSA - art. Diari de Terrassa
AUTOPISTA MISTERIOSA.
La setmana passada, parlava del tram nord de la C-16 ( Eix
del Llobregat). Avui ,parlaré del tram sud, convertit en autopista. De fet
l’autopista més cara d’Espanya i part de l’estranger, en mans de l’empresa
AUTEMA ( un 76,3 % en mans de Ferrovial, i un 23,7 %
d’Abertis). Curiosament, el tram sud de la comarca del Bages, es bifurca, a
Manresa cap a la C-55, i cap a la C-16 ( autopista Sant Cugat- Terrassa-
Manresa).
Li dic “autopista misteriosa”, per tot el reguitzell de
curiositats ,al llarg de la seva història. Història que comença l’any 1986, amb
l’adjudicació de les obres i l’explotació de peatges. Des d’aleshores, sempre
ha estat envoltada de crítiques, manca de transparència, renovació de
concessions, tractes de favor, per part del govern de la Generalitat, i
deficiències en la qualitat, que l’han convertida, en una via, en obres
permanents, en un lloc o altre del recorregut. En sóc testimoni directe, perquè
l’he feta servir centenars de vegades, des de la seva entrada en funcionament.
Si la setmana passada, exposava el mèrit de l’alta burgesia
catalana, en aconseguir construir el Túnel del Cadí, similar pressió varen fer
,per aconseguir una via ràpida per arribar a la segona residència de la
Cerdanya i evitar els revolts i lentitud de la carretera normal. Així va
néixer, aquest tram de C-16, en forma d’autopista , per concessió, amb un
tracte de favor des del primer dia, fins a l’actualitat.
Perquè tracte de favor ? Doncs, pels lligams entre empreses,
societat civil, govern de la Generalitat. Si una obra convenia, es buscaven
arguments, per a justificar-la i fer-la passar per davant d’altres, molt més
urgents i necessàries. Un bon exemple el tenim a dia d’avui, amb el tram sud de
la C-55, que va de Manresa cap a Castellgalí- Sant Vicenç- Monistrol de
Montserrat...
Cal saber que quan una carretera normal, supera els 12.000
vehicles d’IMD ( intensitat mitjana diària), toca preparar el desdoblament.
Doncs, bé, aquesta carretera supera habitualment els 30.000, i en alguns punts
arriba als 38.500, la qual cosa suposa accidents i incidents habituals i greus.
Davant aquesta situació, els agents del territori, reclamen
dues solucions: o desdoblar la carretera ( C-55) o una més ràpida i eficient,
privatitzar l’autopista, i convertir-la en autovia pública. La primera solució
( desdoblament) tindria un cost de 120 milions, pel que fa la segona opció (
recuperar concessió), el preu no ha estat mai clar. Es un misteri, perquè la
lletra petita de la concessió no l’hem arribada a conèixer mai. La concessió, després de diverses pròrrogues,
acabarà l’any 2.039. Massa temps, per a poder esperar.
Vistes les pressions del territori, es va arribar a un acord
de bonificació de tarifes, als particulars que, de fet ,compensa la
Generalitat, a la empresa. Sí, aquí estem com en algun joc de fira que diu
“aquí siempre se gana”, doncs, Autema, sempre guanya. Tant és així que la
Generalitat, ha pagat 60 milions, per les compensacions en matèria de
bonificacions, pels anys 2017 / 2018. Sí, sí, heu llegit bé. Seixanta milions,
de manera que en quatre anys, se li donarà tant diner com el que costaria
desdoblar la C-55.
Sorprenent, i tanmateix acceptat pel govern català. En
resum, a l’igual que parlava la setmana passada, de mala gestió tradicional,
dels governs de la Generalitat en matèria d’infraestructures, equipaments i
serveis, podem parlar de pèssima gestió en matèria de mobilitat en el tram sud
de la comarca del Bages, en les seves connexions cap a Terrassa, o
Martorell. Ni abans ni ara ,tenim
governs, dedicats a buscar solucions austeres i eficients per la mobilitat. Hi
ha misteriosos lligams que mai s’han explicat, però que han funcionat a ple
rendiment, per als privats, no pels interessos públics.