Sunday, December 22, 2019
APARENTMENT LLIURES - art. Nació Digital Solsona
APARENTMENT
LLIURES.
Els fugits a l’estranger no ho diuen, però estan en una presó, a l’aire
lliure. Aparentment semblen lliures, però no deixen d’estar sotmesos a multitud
d’incerteses, i amb una clara convicció, de que algun dia seran retornats,
jutjats i condemnats. No en tinc cap mena de dubte.
Enmig de tants errors comesos, el de fugir, fou un dels menys intel·ligents
i que tindrà un cost més elevat. N’ha tingut ja un, dissimulat i no admès
públicament, però que circula, en privat. El de la covardia. Especialment greu
en el cas de Puigdemont, pel càrrec que ostentava. Que el capità d’un vaixell
sigui el primer d’abandonar el vaixell, no és gaire apropiat ni honorable, però
que, a més, vulgui donar lliçons de valentia i encoratjament, a la resta de ciutadans,
és d’un cinisme, poques vegades vist.
Perquè dic que aparentment lliures ? Perquè haver marxat de casa, viure a
l’estranger, sabent que no pots tornar a casa, envoltat de gent estranya, o
almenys no familiar, produeix un allunyament de la realitat, i una nostàlgia
que no es cura, ni en el temps, ni en la comoditat que et pot donar un bon sou,
o unes bones aportacions econòmiques.
La comoditat, fins i tot un cert luxe, no pal·lia el dolor de l’absència. I
quan més temps passi, més s’amplia el dolor, per tot el que s’ha deixat enrere.
Alguns creuen que tot s’arregla amb un bon nivell de vida. Es fals. Totalment
fals, perquè hi ha multitud de petites coses, que son les que ens fan viure i
gaudir del nostre entorn. Perdre l’entorn habitual, la gent habitual, el
paisatge, la gastronomia, les activitats lúdiques, culturals, d’oci i festives,
comporta un canvi de vida, a una edat que no s’assumeix.
Sé del que parlo, perquè he viscut set anys, a l’estranger. Per voluntat
pròpia, en un ambient, grat, positiu, ple de futur, però, al cap i a la fi,
estrany als costums habituals. Per això vaig tornar.
Ells no poden tornar. Han de viure obligatòriament en el país elegit, sense
opció a venir cap dia. Viuen en països de clima complicat, paisatges diferents,
costums, horaris, menjar, relacions internes i externes, radicalment diferents,
amb informació de l’interior, mancada de la immediatesa i universalitat que
tenim aquí. I amb la permanent por de canvis legislatius, a nivell de la UE que facilitaran, en un futur
indeterminat, la seva extradició, com no pot ser d’altra manera.
Es inconcebible que no hi ha hagi automatismes, entre països de la mateixa
UE, en matèria d’extradició. Precisament, els seus casos, serviran com a mostra
dels canvis que s’han de fer a les legislacions nacionals i internacionals.
Caducaran els DNI, caducaran els passaports, i hauran de demanar
documentació d’exiliats polítics, procedents d’un país, totalment democràtic de
la UE. Els
En resum, aparentment lliures, còmodament instal·lats, pagant no sabem ben
bé qui, però sotmesos a les incerteses de les seves causes, i en un país
estranger. Es poden enganyar ells, o ens poden intentar enganyar a nosaltres,
però la realitat va per dintre, i segur han reflexionat sobre la mala decisió
de fugir. Els errors, tard o d’hora es paguen, i ben aviat ho veurem. I hauran
de reflexionar si la seva fugida, no fou, determinant a l’hora de decidir presó
provisional, pels seus antics companys. Es el que creuen alguns dels juristes
de més renom del país. Fugir, empitjora la situació, com tard o d’hora,
constatarem.
I buscar refugi en el Parlament Europeu, pot semblar una idea brillant,
pels qui s’hi han refugiat, però ben aviat veuran què suposa sotmetre’s a un
suplicatori i a una petició d’extradició, per retre comptes, davant la
Justícia. Alguns juristes, consideren que aquest ha estat un nou error, afegit
a molts altres comesos. En poc temps, ho veurem.
# posted by joan roma cunill @ 11:41 PM 
