Monday, December 09, 2019
ADOLESCENTS A LES CORTS GENERALS- art. Nació Digital Solsona
ADOLESCENTS, A
LES CORTS GENERALS.
No vull exagerar, dient que qualsevol temps passat fou millor, però sí hem
de reconèixer que la qualitat de la política, ha anat baixant graons, en els
darrers anys. A tots els nivells, i en totes les institucions. Té la seva lògica, a la vista dels escàndols
de corrupció, males pràctiques, falta de preparació i dedicació, de molts dels
qui en formen part, sobretot en alguns càrrecs de gran rellevància i projecció
pública.
Aquesta mala imatge que projecta la política, ha retret a moltes persones
preparades , a donar el pas i entrar en partits i institucions, preferint
encaminar la seva vida ,cap a activitats empresarials, acadèmiques , culturals
o d’altres sectors de la societat civil. El resultat és, l’empobriment de la
política, en general.
Podem veure aquest empobriment, en les intervencions en el Parlament de
Catalunya, en el mateix Consell Executiu de la Generalitat, i per descomptat, a
Les Corts Generals, tant en el Congrés dels Diputats, com en el Senat. Ja no és
que manqui oratòria brillant, és que moltes de les intervencions son llegides,
mal llegides, per part de molts dels intervinents. En quan al contingut, pobre
o molt pobre, i ple de repeticions , crides i soflames a unes quantes frases
fetes, pensant que queden bé, si les escolta algú dels seus. No parlen pels
altres, parlen, estrictament per als seus...
Aquesta pobresa de qualitat, s’ha fet ja norma, en el Parlament de
Catalunya, des de fa 7 o 8 anys, i per tant, es troba normal. Dels 135 diputats
/ des, ben pocs passarien el llistó que ens havíem marcat 10 o 15 anys enrere,
fins el punt que costa seguir una sola sessió de la Cambra catalana, pel que té
de poca consistència i avorriment.
Si això ja és greu aquí, he vist que situació semblant s’està imposant a
Les Corts Generals, amb l’entrada d’un gran nombre de nous diputats/des,
senadors/es, que creuen poder actuar allà, de forma similar a com es fa aquí.
Greu error, perquè les competències i decisions, son d’un nivell molt diferent,
amb repercussions molt més rellevants, en un lloc que en un altre.
I en els primers passos de la nova legislatura s’ha pogut veure el que vull
dir, sobretot en el camp dels partits independentistes, els quals consideraven
havien de donar la nota, i fer prou de teatre com per atreure l’atenció dels
mitjans de comunicació. Mala cosa, mal inici, quan has d’inventar gestos, per
atreure l’atenció, en comptes de buscar complicitats, en altres partits. La
serietat en política, ha de ser “marca de la casa”, en tot lloc i moment. I en
canvi, el comportament com autèntics adolescents, que fan cosetes perquè es
parli d’ells, es un mal camí. Es perd
serietat i respecte, per part dels altres partits, i de la ciutadania en
general.
Històricament, els partits catalans, eren apreciats i respectats, pel que
tenien de serietat i compromís en la governabilitat del país. Tots ells, tenien
una composició plural, amb persones molt preparades i respectades en els seus
àmbits, de manera que encaixaven en les dinàmiques govern – oposició.
Ara, la realitat és totalment diferent. Estirabots a l’hora de negociar i
pactar, la mesa de les Cambres. Estirabots en les formules de jurament del
càrrec i estirabots en les formes de comportar-se , en tot lloc i moment,
donant la pobre impressió d’adolescents, a la recerca d’impacte mediàtic. Ja
creixeran i es donaran compte que el ridícul cotitza a la baixa, i en res ajuda
a resoldre problemes, però mentrestant, la pèrdua de temps i oportunitats , van
en augment. En un moment, en que els partits independentistes, podrien jugar
cartes rellevants, es dediquen a mirar-se uns als altres, per veure qui pot
fer-la més grossa. Adolescents, en el lloc inadequat. La política és cosa
seria, i posar-la en mans inexpertes, complica, i molt, la possibilitat de
legislar i governar.
# posted by joan roma cunill @ 1:57 AM 
