Friday, November 15, 2019
Y ARA, QUÈ ?- art. REgió 7
I ARA, QUÈ ?
El diumenge passat, varem tornar a decidir. Ens varem tornar a comptar, a
nivell de Catalunya i a nivell de tot Espanya, i el resultat, ha estat força
enrevessat, difícil de gestionar, i complicat de governar, però és el que han
decidit el conjunt de ciutadans i ciutadanes. Pot agradar més o menys, però és
el que hi ha . Toca funcionar amb els resultats obtinguts, i estic segur que el
partit guanyador, el partit socialista, amb Pedro Sánchez, al capdavant, sabrà
sortir-se’n , raonablement bé. Ho veurem ben aviat.
Dit això, portem força dies, escoltant tota mena de reflexions, debats,
crítiques, propostes, i per descomptat auguris de com aniran les coses, d’ara
en endavant. Hi ha un gran nombre de tertulians “ a sou “ que diuen el que els hi fan dir, així com
articulistes que deixen l’objectivitat, a casa, per convertir-se en fidels seguidors
de la causa independentista, anunciant “la bona nova”, cada sis mesos. Així,
portem set anys, i no veig que “la causa”, hagi avançat gaire. Més aviat, tot el
contrari.
Com a simple nota numèrica, si en el referèndum del 1-O, agafat com a gran
referent, a nivell de resultats, els vots favorables varen arribar als dos
milions, en aquestes generals, la suma dels tres partits ( ERC, Junts x Cat,
CUP) han sumat un milió sis-cents quaranta- dos mil seixanta – tres. Es a dir,
uns quatre-cents mil vots, menys.
A nivell de representació parlamentària, pugen un diputat, fins els
vint-i-tres, però tampoc arriben ni superen la meitat de la representació a tot
Catalunya i es queden amb un 42,59 % dels vots emesos, lluny de la meitat que
havien volgut assolir. Es un bon resultat ? Sí, en efecte. Res a dir. Ara bé,
tindrà aquesta representació un paper rellevant, en les noves Corts Generals ?
Em temo que no. Es més, estic convençut que els set diputats del PNB, obtindran
un molt major rendiment, que aquests vint-i-tres d’aquí.
En política, el nombre és important, però molt més la estratègia i el bon
ús que es fa de la representació obtinguda. Ho he repetit mil vegades, la sana
enveja que em produeix el PNB, al llarg de la seva extensa trajectòria. Ha
sabut aprofitat, en cada moment, les millor opcions per situar-se en el millor
lloc, i negociar les millors condicions pel seu país, a diferència del que han
fet els partits independentistes, aquí. Ara, ho tornaran a fer, com podrem
veure en molts pocs dies.
Tampoc ha estat una mostra d’astúcia, la trajectòria enrevessada, plena de
contradiccions, estires i arronses dels partits independentistes, en matèria de
protestes per la sentència del TC. La pugna entre partits, els ha portat a una
cursa de mobilitzacions, concentracions, perfomances, i altres moviments, que
ni s’han entès ni han aportat cap solució, a la causa. Al contrari.
L’inflamació produïda, amb el llarg , intens i en algunes ocasions, violents
aldarulls, han produït uns efectes secundaris molt perjudicials, per a tots,
però molt especialment per la causa independentista.
L’espectacular creixement de Vox, s’explica, en bona part, per l’acolliment
de vots emprenyats, indignats, partidaris de la mà dura, contra el que han vist
i escoltat en tots els mitjans de comunicació. Aquesta enorme presència
parlamentària, complicarà la recerca de vies de normalització de la “causa
catalana”. Cada decisió, cada proposta, cada inversió, cada modificació de
lleis que continguin aspectes positius per a Catalunya, seran revisats i
torpedinats, a tots els nivells.
I tanmateix, la via passa, per reconèixer els errors comesos, per les dues
parts en conflicte, i la recerca de solucions. Tardarem anys a retrobar la
normalitat. Segurament un parell de generacions, si per les dues bandes hi ha
voluntat d’arribar-hi, però , de moment deixar el país en mans de persones
alienes al govern, és la manera segura de no aconseguir-ho. Quan un govern no
exerceix, hi ha d’altres que ocupen el seu lloc, i porten la revolta, cap a
objectius que semblen voler assolir el principi de “com pitjor, millor”.
Aquesta via, topa i toparà contra un mur infranquejable, que deixarà molt
maltret el país i la seva gent. I l’esgotament és visible, a tots els nivells.
Continuar uns anys més per aquesta via, produirà danys innecessaris,
frustracions immenses, i cap solució. La unilateralitat, no té cap possibilitat
de reeixir. I qui dubtava de la correlació de forces, pot tornar a comptar els
resultats obtinguts, el passat diumenge. Varem tornar-nos a comptar, varem
tornar a decidir.
# posted by joan roma cunill @ 11:12 PM 
