Wednesday, November 27, 2019
UN PARLAMENT DESACREDITAT - art. Endavant Digial
UN PARLAMENT
DESACREDITAT.
El pitjor que li pot passar a una institució és que esdevingui símbol
d’incapacitat, inutilitat, i irrellevància. Si a tot plegat, s’hi afegeix fer
el ridícul, en la majoria de les sessions que convoca, arribem a la conclusió
que Catalunya no mereix el Parlament que té.
Tampoc mereix el govern , presidit per Torra. De manera que tenim les dues
principals institucions del país, en situació de paràlisis, ajuntada amb
gesticulacions de voler plantar cara, al màxim òrgan de respecte d’un país: el
Tribunal Constitucional.
Tot el revés del que ha de ser un comportament de respecte, envers la
institució que vetlla pel correcte funcionament i interpretació de l’estat de
dret. Del compliment de les lleis vigents, garantia de present i futur d’un
estat democràtic.
Aquesta anomalia, produeix uns efectes devastadors sobre el funcionament
del govern, i amb ell, del país. Es dediquen més hores, a mirar de fer un pols
a les resolucions del TC que no pas a fer lleis o a modernitzar-les. De fet, en
prop de dos anys, el Parlament ha elaborat una sola llei, i no exerceix les
funcions de seguiment i control de l’acció de govern, perquè no n’hi ha.
La conseqüència és mortal per un sistema parlamentari, perquè li treu el
fonament de la seva existència. Si no hi ha acció de govern, no hi ha
supervisió i control, sinó hi ha activitat legislativa, no hi ha presentació d’alternatives, ni debat
sobre propostes presentades. Sinó hi ha pressupostos, no hi ha possibilitat
d’aprovar inversions, ni modificar projectes, ni presentar alternatives. El
silenci i la paràlisis s’imposen.
En els 40 anys, de Parlament recuperat, mai s’havia donat una situació com
l’actual. El Parlament ha deixat de ser el centre de la política catalana, i ha
passat a ser un lloc de confrontació i baralles estèrils. S’hi duen a terme,
gestos de resistència, i controvèrsia, entre partits, i d’uns partits, contra
el TC. Res tant inútil, i tant contradictori, perquè no tenen cap possibilitat
de reeixir, i a més, no serveixen per a res més que acontentar uns pocs fanàtics
d’un procés fracassat.
En el que pocs pensen és en el cost al prestigi del país, i en la
inutilitat en que tenen a tot el personal, adscrit al Parlament. Tampoc s’hi
veu cap canvi , a la vista, de manera que la única via per sortir de la
situació, és mitjançant la convocatòria d’eleccions, confiant en que la gent,
finalment reaccionarà i elegirà persones i partits, capaços de retornar a la
vida parlamentària, i dedicar-se a resoldre els problemes dels ciutadans, i no
a crear-ne de nous.
Eleccions, ja. Deixem que el poble català parli, i decideixi la composició
del Parlament, com perquè pugui reaccionar, i reviure l’activitat que li és
pròpia. Això, també permetrà l’elecció d’un nou govern, amb un nou president
que es dediqui a l’acció de país, i no a simples gesticulacions.
# posted by joan roma cunill @ 12:34 AM 
