Thursday, November 14, 2019
TANTA ASTÚCIA, ESGOTA - art. Diari de Terrassa
TANTA ASTÚCIA,
ESGOTA .
Amb les primeres neus de l’hivern, caigudes a muntanyes molt properes a
casa, em comprometo a retornar als temes habituals d’aquesta secció: els del
món rural, dels petits ajuntaments, els de la Espanya vaciada, i tants
altres que son força desconeguts per a les persones que viuen i treballen, en
grans ciutats.
Abans, però, unes petites reflexions, sobre la situació actual de
Catalunya, una vegada hem tornat a decidir el nostre futur, en les eleccions
generals del diumenge passat. Hem votat, i ens hem comptat i recomptat,
dotzenes de vegades en aquests 43 anys de democràcia recuperada, i alguns no
volen entendre, que tant decidim el nostre futur, quan votem en unes
municipals, com en les autonòmiques, les generals o les europees.
I la realitat és tossuda. Som molts més els qui estem d’acord en continuar
dintre d’Espanya, dintre de la UE ,
sota el paraigües protector de l’OTAN i en el marc del sistema euro, que els
qui volen sortir de tot arreu. Si algú creia una altra cosa, pot mirar les
xifres i veurà, que fins i tot amb la revolta, provocada per la sentència del
TC, els partits independentistes no arriben al 50 % de la representació
parlamentària, i es queden en un 42,59 % dels vots, amb la pèrdua de prop de
quatre-cents mil vots, respecte el resultat del “referèndum o consulta del
1-O”.
Si això, és així, hauríem d’aparcar l’astúcia per dedicar-nos a la política
real i quotidiana, retornant poc a poc a la normalitat. Portem 7 anys, en que
el govern de la
Generalitat i el Parlament, han anat abandonant les seves
funcions i responsabilitats, per deixar-les en mans alienes. I quan un govern
abandona les seves funcions, altres les assumeixen, ni que sigui de manera
provisional i caòtica, com hem pogut veure, en els darrers mesos, i molt
especialment, les darreres setmanes.
Algú va dir que l’astúcia catalana, faria fàcil i factible, una
independència exprés, amb tot d’avantatges i cap inconvenient. S’agafava una
part , per el tot, oblidant que a Catalunya hi vivim set milions i mig de persones.
Deixaven una majoria, sense drets, i s’endinsaven per una unilateralitat
somiada, però impossible, aquí i arreu del món democràtic.
Tanta astúcia, ha provocat que persones alienes a la representació
institucional, assumissin el poder de convocar i desconvocar tota mena de
mobilitzacions, concentracions, accions pacífiques, unes, i gens pacífiques
altres, tallant carreteres, oblidant els drets a la lliure circulació i
provocant enormes pèrdues a un país, ja cansat i esgotat ,de tantes perfomances
inútils.
Tanta astúcia, fins i tot ha impulsat un perillós partit com Vox, cap a
resultats inimaginables, mesos enrere, el qual farà tots els possibles per a
torpedinar tot acord o pacte que es vulgui fer, a legítimes aspiracions de
Catalunya, en les seves relacions amb el govern central.
I no veurem cap mena d’astúcia, a l’hora de fer servir els resultats
electorals obtinguts, pels partits independentistes, en la conformació del
proper govern central, presidit per Pedro Sánchez. En canvi , veurem com un PNB
amb només 7 diputats, aconseguirà situar-se en un lloc privilegiat per obtenir
importants acords de millora pel seu país. Allà entenen l’astúcia, de manera
molt diferent, a com l’entenem aquí.
Aquí, 23 diputats, esdevindran irrellevants, perquè ja ningú confia ni
espera una responsable participació en els afers nacionals / estatals. S’ha
perdut el senderi, i cada partit batalla per la seva banda, a l’espera de
dirimir forces, en les properes eleccions al Parlament, on tornarem a decidir i
ens tornarem a comptar. Si algú no posa fre, a la deriva embogida en la qual
ens trobem, la pèrdua de pes, rellevància i qualitat democràtica que ens havia
caracteritzat, ens esperen temps especialment complicats, i gens favorables.
Hem perdut ja molt pel camí, però encara es pot perdre molt més. Tanta astúcia,
esgota, sobretot perquè és fullaraca per a consum intern. Mentrestant portem
set anys, sense govern efectiu.