Thursday, November 07, 2019
QUI CALLA, ATORGA - art. Endvant Digital
QUI CALLA,
ATORGA.
Poc a poc, van
sortint veus arreu del país, mostrant la preocupació per les conseqüències de
la revolta, en sectors clau de l’activitat econòmica de Catalunya. El primer, i
més destacat, és el turisme, però , de fet, la repercussió s’estén a la
pràctica totalitat de l’economia. Res funciona a títol individual, i tot
repercuteix, en tot.
Talls de
carretera, en qualsevol indret, provoquen retards, pèrdues de temps i
competitivitat. Actes de vandalisme en estacions de busos, de trens o a les
vies, obliguen a canvis en els horaris, i a reparacions que, al final, paguem
entre tots. Ocupacions de places i carrers, modifiquen els costums i
recorreguts de les persones afectades. O ara mateix, les auto inculpacions,
presentades davant els Jutjats, suposen un increment de feina pels funcionaris,
i nous retards en les tramitacions habituals, de manera que ens tornem a
perjudicar a nosaltres mateixos.
Podria seguir amb
dotzenes d’altres exemples, de fins a quin punt, els impulsors de les accions,
no pensen en les conseqüències dels actes que promouen, perquè en la seva
pràctica totalitat no fan res més que perjudicar als ciutadans de Catalunya, a
nivell individual o col·lectiu, o tot alhora.
El que pretenc
remarcar, en aquesta ocasió, és el silenci de tots, o gairebé tots, dels que ara protesten, anys enrere. Què
pensaven que passaria ? No és ara, quan s’ha de protestar o recriminar les
accions que es duen a terme, sinó al principi de tot, quan alguns venien somnis
impossibles.
Si just al principi
de la deriva independentista, haguessin sortit veus autoritzades, demanant
explicacions sobre el camí emprès, segurament ara no estaríem en la situació
que ens trobem. Qui calla, atorga, i el silenci de molts sectors va
envalentonar els impulsors del procés, pensant que tenien al darrere, molta més
gent de la que realment tenien. La passivitat, dona peu, a falses
interpretacions i ara, es recull el que es va sembrar.
Posar les imatges
de Barcelona, arreu del món, significa perdre el poder d’atracció que va
guanyar amb els JJOO del 92. I sí, el turisme, és el més afectat, però han
marxat més de 4.000 empreses, i no sabem quantes han deixat de venir, però els
efectes negatius poden empitjorar molt més, si com és previsible es perd el
Mobile, i molts altres congressos de la més àmplia varietat.
Les inversions
van a terreny segur, i tot el que està passant, convida a no venir ,o com a
mínim a esperar. Així, doncs, tots aquests empresaris, callats durant anys, no
s’estranyin de les conseqüències que pateixen. I segur que molts d’ells son
votants dels partits que estan en el govern de Catalunya, aleshores perquè els
varen votar ? Es a ells a qui han d’adreçar les queixes i sobretot exigir
prenguin les decisions per un retorn a la normalitat. Es pot estar empipat i
indignat, però s’han de respectar les regles de convivència, cosa que no es fa,
en determinats llocs i moments. Que
tothom assumeixi les responsabilitats que li pertoquen i no les carregui sobre
qui no toca.
# posted by joan roma cunill @ 8:20 AM 
