Friday, November 01, 2019
PLENS, MOCIONS I ALTRES REUNIONS - art REgió 7
PLENS, MOCIONS I
ALTRES REUNIONS.
Ha calculat algú,
l’enorme cost que ha tingut el procés pels ajuntaments, consells comarcals,
diputacions i altres administracions ? No he vist en cap mitjà de comunicació
ni en cap butlletí oficial, la repercussió del procés, en un tema tant
elemental, com la convocatòria de plens extraordinaris per a presentar, debatre
i votar, tota mena de mocions i propostes de resolució, al llarg dels més de
set anys que dura la cosa.
Els no ficats en
matèria , es poden demanar, a què ve barrejar, plens – mocions i altres
reunions, amb el cost del procés ? Doncs, molt fàcil. En el nostre país, ve
sent habitual, convertir els plens dels ajuntaments, consells comarcals i
diputacions, en una mena de mini parlaments, on els regidors, consellers i
diputats provincials, volen emular els seus companys de partit, situats en el
Parlament de Catalunya o en el Congrés de Diputats, i es dediquen a presentar
peticions de plens extraordinaris per a poder debatre, tot el que els ve de
gust, tinguin o no relació amb la institució que representen.
De fet, si es
vol, tot té relació amb tot. I alguns partits, troben especial gust a voler
parlar de coses terrenals o celestials, vinguin o no, a compte. I sol ser
habitual en molts ajuntaments, dedicar pocs minuts als temes del municipi, i
hores, a temes de fora. Així, es comprèn el mal funcionament de la majoria
d’aquests ajuntaments, consells comarcals o diputacions.
En fi, anem al
gra. Quan un grup municipal, disposa de suficient representació, pot presentar
una Moció ( proposta de debat i votació sobre un tema determinat) , a debatre i
votar en un ple ordinari o extraordinari. En moltes ocasions, es demana un Ple
extraordinari per donar més relleu i més urgència al tema a tractar.
A Catalunya,
tenim 947 ajuntaments, amb un total de 947 alcaldes/alcaldesses, i 9.132
regidors /es. Tenim 42 consells comarcals, amb un total de 1.048 consellers/es
comarcals, i finalment 4 diputacions amb 130 diputats/des provincials. No
exposo alguns altres organismes, consells, mancomunitats, agències, etc, per no
marejar amb més xifres. Però, tornem al tema. A gairebé la totalitat de les
institucions, està establerta una indemnització per assistència a plens, per a
tots els membres que no tenen dedicació parcial o exclusiva, a la institució.
Aquesta indemnització s’aprova en el ple del cartipàs, just a l’inici de cada
mandat, i pot ser molt diferent d’un municipi a un altre. Des dels vint,
trenta, cinquanta, cent, dos-cents o quatre-cents euros per sessió, a imports,
fins i tot més elevats, en els grans ajuntaments o en diputacions.
Quan pot costar
cada ple, en el conjunt de Catalunya, per a presentar, debatre i votar,
qualsevol tema relacionat amb el procés ? Opció 1. Suposem que la meitat dels
càrrecs tenen dedicació parcial o complerta, i no cobren per ple. I prenem la
opció més baixa, de 50 euros per ple, el resultat és de 844.350 euros, en el
conjunt del país ( ajuntaments, consells comarcals i diputacions, no comptem
altres organismes i entitats que també s’haurien de comptar). Tenint en compte que s’han celebrat un mínim
de tres plens extraordinaris per any, i que portem set anys de procés, l’import
global seria de 5.910.450 euros. Opció
2. Molt més realista seria comptar una indemnització de 100 euros per ple ( de
promig a nivell de tot Catalunya), amb la qual cosa, l’import total seria de
11.820.900 euros.
Una xifra enorme,
a la qual caldria sumar-hi tot el cost que suposa a nivell administratiu, de
convocatòries, actes, trameses a altres administracions, desplaçaments,
reunions, etc, per les quals també s’apliquen indemnitzacions, dietes o altres
tipus de remuneracions. I el més sorprenent, o més desolador, és que no
serveixen per a res. Al final, tot el debatut i votat, va a parar als arxius
corresponents, per a estudi de futurs historiadors, però en res canvia la
dinàmica, ni les accions, de les administracions competents que es regeixen per
les competències pròpies. Si algú mira enrere, veurà la realitat d’aquestes
afirmacions.