Thursday, November 07, 2019
OPCIÓ 1 ? OPCIÓ 2 ? - art. Diari de Terrassa
OPCIÓ 1 ? OPCIÓ 2
?
Estem ja ,a poques hores de prendre una decisió que serà cabdal en les
nostres vides, en els propers anys. Qui
volem tenir en el govern central ?. Un president progressista, o un
conservador, tirant a dretà, pur i dur ? Opció 1, o opció 2 ?
Massa sovint es fa servir el mot “històric” per un tema determinat, però ,
aquesta vegada la cosa va de veres. I, sobretot pel que fa Catalunya. Aquí,
estem ficats en un desgavell total, produït per la manca d’un govern efectiu, i
d’un president que realment, serveixi i exerceixi, de manera que veiem
decisions ,procedents de Waterloo, al costat d’altres que surten de dues
entitats, suposadament no polítiques com son l’ANC i Omnium, amb ramals externs
que ningú sap qui domina ni qui controla.
El resultat és el caos més absolut, amb conseqüències molt greus a tots els
nivells. Si a un grup li ve de gust, no sap què fer, o s’ha empipat amb algú,
en concret, pot acordar talls de carreteres, de sis o set hores, tancar
accessos a polígons industrials, sabotejar línies fèrries, tancar universitats,
decidir vagues, fer acampades en els llocs més inversemblants, entrar en
ajuntaments, suspendre viatges....Tot l’imaginable, és possible, o simplement
ja ha passat.
La solució, no passa per allargar la incertesa i el caos, sinó concentrar
el vot, al màxim com perquè una força política pugui formar govern, i posar
llei i ordre, en tot aquest desgavell, i fer possible en un termini raonable,
el retorn a la normalitat.
I és en aquest retorn a la normalitat, on rau el moment històric que
suposen les eleccions d’aquest diumenge. Pensar, en un partit i un president
populista, radical , favorable a cops d’efecte i a decisions “en calent”, pot
suposar posar més llenya al foc, allargant la revolta fins extrems
insostenibles, per les dues bandes.
O, per contra, fer confiança en un partit i un president, prudent, sensat ,
disposat a proposar canvis profunds, en la relació Catalunya – Espanya, com
perquè tots els constitucionalistes, i bona part dels independentistes, hi
vegin una sortida raonable. En temps de revolta, la mà dura, no sempre és la
més eficient. Al contrari. Pot suposar un increment del desafiament i
l’arribada a punts de no retorn, com podria ser la pèrdua de l’autonomia.
Qui cregui que pot guanyar el pols a l’Estat, és que desconeix la
correlació de forces, i la realitat internacional. Per tant, millor posar-se al
dia, i oblidar vells somnis o enganys que ens han portat al desastre on ens
trobem.
Arribats, en aquest punt, el que hauríem de tenir com objectiu és millorar
la situació que teníem, abans del conflicte i fer els possibles per
aconseguir-ho. El model basc, ens hauria de servir com a guió, per anar pel bon
camí. I res pitjor suposaria el decantament cap a la via de “com pitjor,
millor” que propicien partits anti sistema, o alguns sectors dels partits
independentistes, que no saben ben bé cap on anar.
Si volem enquistar la situació, allargar-la i fer-nos mal , tots plegats,
la millor opció és la 2 , amb un PP, clarament dretà i sense manies a l’hora de
proposar mà dura, on convé mà esquerra i cervell serè.
Si, en canvi el que volem és un retorn a la normalitat, amb importants
modificacions de les relacions Catalunya – Espanya, la millor opció és la del
partit socialista. Aquesta és la garantia per una política sàvia i prudent, per
rebaixar tensions i buscar la sortida adient, tenint clar que la solució real,
costarà anys d’esforços, per les dues parts. I tot comença per garantir la
continuïtat del partit socialista i el president Sánchez, a Madrid. Més
endavant, ja exposarem, la necessitat de portar Miquel Iceta, a la presidència
de la Generalitat, com a complement i peça essencial, per arribar a la
desitjada normalitat. Es per això, que el vot de diumenge, és històric, de
totes , totes.
# posted by joan roma cunill @ 11:06 PM 
