Sunday, November 17, 2019
L'ESPORT FEMENÍ, COM A PUNTA DE LLANÇA - art. Nació Digital Solsona
L’ESPORT FEMENÍ,
COM A PUNTA DE LLANÇA.
He de reconèixer que no sóc cap gran seguidor de cap campionat, ni prova
esportiva, en cap dels múltiples esports existents, però no deixo d’informar-me
de com van les coses, en aquells més “populars”. I si s’escau , una bona dosis
de patinatge artístic, gimnàstica rítmica, o alguna altra, barreja d’art i
esport, em fa passar una bona estona davant la pantalla.
Aquests dies, però, estic seguint amb interès, la revolta de les jugadores
de futbol , per aconseguir unes mínimes condicions econòmiques i contractuals,
que els hi garanteixin una mínima estabilitat salarial. Pel que he vist, llegit
i escoltat, em semblen totalment raonables, i confio en un acord complert, en
els propers dies. De fet, ja no s’hauria d’haver arribat a fer una vaga, per
aconseguir uns drets, que jugadors masculins, tenen des de fa un munt d’anys.
I no parlem de grans xifres, no. Les peticions son modestes. Per aquí es
comença, i ja arribarà el dia en que, també el futbol femení mourà importants
contractes, similars als que reben els seus homòlegs, masculins. De fet, qui
menystenia l’interès dels partits femenins, va canviant d’idea, tant bon punt
els han començat a retransmetre pels grans canals de televisió, a hores
raonables, i no com abans que els oferien, de tant en tant, i en hores
intempestives.
Aquesta revolta de les jugadores de futbol, té un altre interès, perquè
suposa obrir noves reivindicacions cap esports d’equip, que malviuen, gràcies
al voluntarisme, de tot el col·lectiu. No és justa aquesta discriminació, com
tantes altres, en el món laboral, cultural, científic....D’aquí la importància
de mantenir el pols, i guanyar-lo. Cada guany, suposa, una nova oportunitat per
altres causes, igualment injustes.
A treball igual, sou igual. Aquest principi , tant elemental, està lluny de
complir-se, però considero que s’ha obert un ampli debat, a la societat, amb
altaveus posats en alguns mitjans de comunicació que ajuden a ampliar i fer
arribar el missatge, a tots els racons de la societat.
Després de tota una història de discriminacions, van fent camí, peticions
de regulació de les condicions de treball, d’horaris, de sous, de presència en
els llocs de direcció, amb alguns avenços, impensables, uns pocs anys enrere. Queda
molt per fer, però els canvis son imperables, perquè venen emparades per les
administracions, i pels partits, que volen donar exemple, i s’han atrevit a
introduir modificacions importants, per donar exemple.
Dit això, tots sabem el cost que té ser les primeres, en exigir canvis. Les
pressions i tensions que estan patint les jugadores de futbol, ens ha de portar
a animar-les a seguir, fins aconseguir els objectius proposats. Poso el meu gra
de sorra, per parlar d’aquest tema, i estendre’l, pels mitjans de comunicació,
com a mesura per pressionar als qui han de prendre l’acord, el prenguin, el més
aviat possible. La reivindicació és justa i raonable, quan més aviat
l’acceptin, més aviat tancarem el tema. Ànims, doncs, perquè sempre ha
d’haver-hi pioneres que obrin camins.
# posted by joan roma cunill @ 11:38 PM 
