Thursday, November 21, 2019
LES PRIMERES NEUS - art. Diari de Terrassa
LES PRIMERES
NEUS.
Caigudes ja les primeres neus, en els indrets més elevats del país, les
aprofito per donar compte de la manca total de coordinació entre
administracions, per tal d’actuar de la manera més ràpida i eficient, per
resoldre els problemes que comporten.
Parlo de problemes de mobilitat,
per garantir la neteja i la circulació, en totes les vies afectades.
Tenim en el nostre petit país, carreteres de l’Estat, de la Generalitat, de
la Diputació i municipals. En aquest darrer cas, parlem més de camins rurals
asfaltats / pavimentats, que de carreteres , pròpiament dites, però vaja, fan
també aquesta funció. De fet, hi podríem afegir, les privades ( autopistes de
peatge i túnels) , a càrrec de les concessionàries corresponents.
Doncs bé, en un país ben organitzat i coordinat, s’haurien buscat convenis
entre les diverses administracions, per fer front, totes juntes, a les despeses
de neteja i manteniment de les vies afectades, per les nevades. Aquí, no.
Cadascuna va per la seva banda, donant una penosa imatge de descoordinació,
desconfiança mútua i costos elevats.
Per entendre’ns, i perquè tothom s’imagini la situació. Cau una nevada, a
les comarques pirinenques. Es posen en marxa les actuacions pròpies d’una
situació com aquesta, i les màquines llevaneus, van on els pertoca. Cadascuna,
on li mana qui la contracta. Lògic, però és que fan vint quilòmetres, d’un tram
de l’Estat, després aixequen pala, i se’n van a fer un altre tram, cinquanta
quilòmetres més enllà, tornen aixecar pala, per anar un tros més enllà, i així
successivament.
La gent veu neu a la seva carretera, veu passar una màquina amb la pala
alçada, i no entén perquè no es dedica a treure la neu per on passa. No, és que
per on passa, és de la Generalitat, o de la Diputació, o de l’Ajuntament, i per
tant no li toca fer-ho....En resum, tenim màquines d’una banda a l’altra, fent
quilòmetres amunt i avall, unes vegades traient neu, i altres simplement
desplaçant-se cap una altra carretera, perquè les que troba entre mig, no li
pertoquen.
No deixa de ser lamentable aquesta situació perquè té un cost molt més
elevat, i sobretot no s’aprofiten els recursos mecànics, i humans disponibles.
Si en comptes, d’aquesta situació, existissin convenis entre totes les
administracions, la feina seria molt més ràpida, i molt més barata. D’això, en
altres països, en diuen eficiència. Bona gestió. I no parlo solament de treure
neu, no. Durant tot l’hivern, s’ha de tirar potassa a les carreteres per
dissoldre el glaç, i evitar el greu perill que suposa. Això requereix disposar
de dipòsits de sal, en diferents indrets del territori, com per poder emplenar
els camions que la escampen per la carretera.
En aquest cas, es repeteixen les mateixes imatges que abans he descrit per
les màquines llevaneus. Passa un camió del servei estatal, després un de la
Generalitat, un tercer de la Diputació i un quart de l’ajuntament. En aquells
llocs, on es van encreuant carreteres de les diverses administracions, es fan
creus, de com, després de tants anys, no ha estat possible arribar a concentrar
esforços per a actuar de forma conjunta.
Arribats en aquest punt, hauríem també de reflexionar sobre la realitat de
la xarxa de carreteres del país. Té lògica, aquesta diversitat
d’administracions, sobre la xarxa de carreteres? No seria més normal, una xarxa
única ? Com en tants altres temes, estem tant ocupats, en perseguir somnis, que
no hem tingut temps d’ocupar-nos de coses més terrenals, del dia a dia. Només
portem quaranta anys d’autonomia, poc temps, per arribar a modificar una
organització més pròpia de principis del segle vint que no pas del primer quart
del vint-i-ú. Algun dia, algú hi pensarà.
# posted by joan roma cunill @ 11:07 PM 
