Monday, November 11, 2019
EL POBLE HA TORNAT A DECIDIR - art. Nació Digital Solsona
EL POBLE HA
TORNAT A DECIDIR.
Qui digui que no ens comptem, és que no ha repassat els més de 40 anys de
democràcia, en la qual portem prop de 40 eleccions, de tota mena: generals,
autonòmiques, municipals i europees. Pocs països poden aportar un currículum
tant intens i extens, en matèria de consultes als ciutadans i ciutadanes.
I, ahir, ho va tornar a fer per a elegir els representants al Congrés de
Diputats i al Senat. El resultat, és enrevessat, complicat i molt difícil de
gestionar, però, és en els moments complicats, quan els polítics, han de
mostrar la seva capacitat de diàleg, negociació i pacte. Això, és el que
esperem de tots els partits politics amb representació parlamentària. No tinc
cap dubte, de que Pedro Sánchez, en tant que cap de la candidatura guanyadora,
ho aconseguirà.
Amb tot, sí hem de reconèixer la molt mala noticia, de la força obtinguda
per Vox. Superar els 50 diputats, és i serà un fort maldecap per a totes les
futures negociacions i pactes, perquè les seves radicalitats, el portaran a
impedir acords, a portar-los al TC, ni que sigui amb ànim de torpedinar
tràmits, o a crispar tots els debats i negociacions. Escoltar determinades
propostes i anàlisis de la realitat, ens porta a molts, molts anys enrere, o
cap altres països on existeixen forces similars. Potser serà la vacuna que
necessita molta gent, que els ha votat, més per crispació i indignació , que no
pas per autèntic fervor o sintonia d’idees. Veurem.
Una altra desfeta espectacular és la de C’s, que m’ha deixat perplex pel
que tenia de previsible, sense que canviessin decisió ni guió, abans d’anar cap
al desastre. Algun dia sabrem, els motius pels quals, es varen entestar a no
pactar amb el PSOE, quan tenien una magnífica oportunitat per esdevenir partit bisagra, durant molt i molts anys. Jo pensava
que en el darrer moment hi hauria un canvi radical, i acceptarien un pacte de
govern, des de dins o des de fora. Tot, menys anar a noves eleccions, a rebre
un càstig contundent, com així ha estat. El futur ens donarà detalls.
I a Catalunya, resultats molt similars als anteriors, malgrat les intenses
i extenses mobilitzacions, en contra de la sentència. La realitat, és tossuda,
i una vegada més, comptats i recomptats, tornem a comprovar com el país se
situa en dues meitats, força semblants. Els partits independentistes, pugen un
diputat, però no superen el 50% d’escons, i es queden en un 42,59% dels vots,
amb prop de un milió sis-cents mil. La previsió que havien fet , alguns, de que
hi hauria una allau de nous votants independentistes, no s’ha produït, de
manera que ens quedem com estàvem, si fa no fa.
I això que la revolta catalana, sí ha incrementat notablement el vot cap a
Vox, també al PP, però molt especialment a Vox, que n’ha fet , causa principal
de la seva duresa en el missatge.
El poble ha tornat a parlar, i ara toca, interpretar i posar en marxa la
formació de nou govern. No és fàcil per a ningú, però en un mes, hauríem de
tenir el nou Executiu, a punt per entrar a treballar, en un marc molt
complicat, a nivell intern i extern. Ara, tocarà prendre decisions gens fàcils,
tant a Catalunya com a nivell d’altres indrets. Es pot criticar molt a Pedro
Sánchez, però si es volen acords i pactes, millor ell que cap altre. I tothom
tindrà l’alè de Vox en el clatell, amb dificultats afegides per millorar
condicions essencials com son un nou marc de finançament autonòmic, millores en
les inversions a Catalunya, i canvis en les relacions, no per caure bé, sinó
perquè son necessàries i justes. Ara, veurem qui i com es negocia, per
gestionar l’enrevessada situació que ha deixat la contesa electoral d’ahir.
Complicat i difícil, però apassionant.
# posted by joan roma cunill @ 1:10 AM 
