Tuesday, November 12, 2019
D'ENTRADA, AQUÍ NO - art. blog personal.
D’ENTRADA, AQUÍ NO.
Tenim a la comarca del Berguedà, una altra mostra clara, de
la reacció de determinada gent, davant una proposta que no sabem si pot ser
positiva o negativa. Es tracta, de la
reconversió de l’antiga Tèrmica de Cercs, en una incineradora de residus
inerts, per a eliminar-los ,tot transformar-los, en producció d’energia
elèctrica.
A diferència d’alguns portaveus de la immediatament
constituïda Plataforma En Contra, jo no sóc tècnic ni especialista en tema de
residus ni d’energia. Em sorprèn la immediata reconversió d’alguns portaveus,
en tècnics super especialitzats, explicant en tot detall, tot el que pot passar
si entra en funcionament una instal·lació com aquesta. Ho expliquen, sense ni
tant sols haver vist ni estudiat el projecte. D’això sent diu populisme o
vidència. O tot alhora.
Com que no sóc especialista, faig meva aquella dita tant
catalana, i tant oblidada com és “puix que parlen, escoltem què diuen “. Es a
dir, abans de pronunciar-se, voldria veure la presentació del projecte, el seu
estudi, per part de tècnics independents, i conèixer el pensament del govern de
la Generalitat, que és qui té les competències per autoritzar-lo o no.
I és que sorprèn molt que algun dels portaveus, i algun dels
polítics contraris al projecte, pertanyents a ERC, donin per fet que la
Generalitat pugui autoritzar una instal·lació que no compleixi amb les
normatives catalanes, espanyoles i europees.
Es a dir, o van per lliure o no tenen cap confiança en els representants
d’ERC, en el govern de la Generalitat. Curiós i sorprenent, no ?.
En el meu cas, proposo estudiar, valorar i deixar decidir a
la Generalitat, donant per segur que mai autoritzarà una instal·lació ,amb
deficiències o incompliments de la rigorosa normativa medi ambiental. Proposo també, estudiar projectes similars en
altres països, i és que només vull recordar que, en els meus set anys a Suïssa,
el barri del centre de la capital, Berna, escalfava calefacció i aigua, amb una
incineradora de residus.
Tornant a la comarca, vull recordar nombrosos pronunciaments
“d’aquí no”, en temes tant rellevants com : Abocador comarcal de Font Ollera (
situat en part a Cercs, en part a Berga). Vam estudiar no menys de mitja
dotzena d’altres indrets. A tots, era que no, fins que ens vam plantar i vam
decidir que ,aquí o enlloc. Podria enumerar molts altres no, com quan vam
intentar ubicar la planta de l’empresa Knauf ( ara a Guixers – Solsonès), o el
polígon comarcal d’Olvan ( que tampoc era de bon grat), la deixalleria comarcal
( situada al polígon de la Valldan), l’empresa Liven ( en el mateix polígon ),
la connexió del domini esquiable La Molina – Coll de Pal, el desdoblament de
l’Eix del Llobregat, les variants de l’Eix, i un llarg etc.
I deixo pel final, un altre no, que m’acompanyarà de per
vida pel que va suposar de perdre una empresa, estratègica i vital per l’Alt
Berguedà. Es tracta del no, a la Planta embotelladora d’aigua de Gósol. I sí,
se’n van sortir els contraris, amb un
adéu a una empresa, filial de la concessionària de la casa Coca- Cola
Espanya, que construïa una planta, en un lloc triat, minimitzant l’impacte
visual, plenament ecològica, ...el resultat hagués estat 55 llocs de treball
directes, i un munt de diner per l’ajuntament ( el poble), en IAE, IBI, i un
tant per m3 d’aigua envasada. Aquesta planta, hagués garantit la supervivència
dels tres pobles de la Vall del Pedraforca: Gósol, Saldes i Vallcebre, per a
molts i molts anys.
Una dels portaveus de la Plataforma, fins i tot ha
manifestat que en el Berguedà hi ha una taxa d’atur inferior al conjunt del país
i per tant, uns llocs de treball més o menys, no son tant importants. Es cert.
Es que no deu saber que en el desert, la taxa d’atur és 0 %. Vull només
recordar que els 31 municipis de la comarca, perden població, any rere any.
Tots ells. Es la primera vegada que passa, i posa en perill serveis bàsics com
escoles, consultoris mèdics, botigues, bars, restaurants... I vull que quedi
clar un tema. La qualitat del medi ambient, no és negociable ni compensatori.
Simplement el que defenso és estudiar, valorar i decidir, per aquest ordre,
confiant en que el nostre govern, complirà amb els seus deures.