Joan Roma

DE CONSELLS A MANCOMUNITATS.

Els actuals Consells Comarcals, foren creats per la Llei 6 /87 del Parlament de Catalunya , en un context , radicalment diferent al present,  amb unes intencions de ser contrapoder a les grans ciutats, governades pels socialistes, i com òrgan de control del territori, a la resta del país. També, era una manera de col·locar regidors, i opositors de pobles i ciutats, a la presidència o consells de presidència, i així alliberar càrrecs, compatibilitzant treball institucional, amb el de partit.

Varen néixer sense finançament propi, de manera que cada CC, ha de viure de les subvencions que aconsegueix, i de les transferències que la Generalitat  tramet cada any, a raó d’un mínim de 600.000 euros, als més petits i de més d’un milió o milió i mig , als més grans. Aquesta precarietat de recursos, comporta equilibris de tota mena per a poder arribar a finals d’any.  Ja en el debat en el Parlament, vàrem avisar de la poca efectivitat que tindrien, i de la necessitat de plantejar-los més com a mancomunitats que no pas com mini- parlaments. El temps, 32 anys després ,ens dona la raó. Crec indispensable, quan tinguem un autèntic govern efectiu, canviar la llei, i convertir els Consells, en Mancomunitats.  Les raons son evidents.

Si prenem els Consells Comarcals d’Osona i el Ripollès com exemple, veurem que en el cas d’Osona, de 50 municipis que aplega, n’hi ha 26 que no tenen representació directa. Cal saber que el CC d’Osona, té 33 consellers comarcals. Doncs bé, Balenyà i Manlleu n’hi tenen 3, Vic, Taradell, Roda, Torelló, i Prats en tenen 2 , cadascun, i queden fora municipis tant rellevants com Masies de Voltregà, Gurb, Sant Hipòlit, St. Pere de Torelló, Folgueroles , Seva, i vint més, fins arribar als 26 que no hi tenen ni un sol representant.

En el cas del Ripollès, de 19 municipis que aplega, té 19 consellers comarcals. Doncs bé, Ripoll hi té 4 representants, Ribes, Campdevànol, i Sant Joan, 2, i queden fora 6 municipis: Molló, Ogassa, Planoles, Vallfogona, Gombrèn i Vilallonga. Perquè passa ? Doncs, perquè el sistema electoral reparteix la representació entre els partits polítics, a raó dels regidors que treuen i els vots. Un sistema complicat i poc proporcional. Un nyap més, complicat d’explicar i justificar.

Però anem al tema. Per donar utilitat als CC, s’han de dedicar a cobrir les necessitats dels municipis, especialment dels més petits que tenen menys recursos, menys personal i menys possibilitats de cobrir infraestructures, equipaments i serveis, per ells mateixos. De fet, en els darrers anys, la majoria de CC han encaminat la seva feina cap aquesta via, que de fet, és la de convertir-se en Mancomunitats de Serveis. Ara bé, com que falten molts municipis, a l’hora de decidir, s’ha hagut de crear i potenciar el Consell d’Alcaldes, de la comarca, fòrum on realment hi son tots, i entre tots poden acordar si un tema el tiren endavant o no. Perquè, ha de quedar clar que l’autonomia municipal, permet paralitzar qualsevol tema, si es vol imposar des del CC, de manera que l’acord ha de ser voluntari i consensuat.

Aleshores, si això és així, no seria més pràctic, més eficient i més ràpid, canviar de sistema, suprimir els CC i crear Mancomunitats ? Mancomunitats que podessin rebre finançament dels pressupostos de la Generalitat, de l’Estat, i per descomptat ajuts de les Diputacions, i de la UE, a part de la participació de tots els ajuntaments mancomunats. A més , caldria trencar els actuals límits comarcals, perquè quan es tracta de Mancomunitats, el que importa és la proximitat i eficiència. Si municipis d’una altra comarca, o altres comarques, tenen més fàcil mancomunar-se per rebre serveis de recollida escombraries, subministrament d’aigua, vigilància municipal, serveis socials, educatius, esportius, etc, perquè no ?

En resum, la organització territorial, ha de tenir per objectiu la resolució de temes bàsics, de la manera més pràctica i eficient. Sense cap mena de dubte, les Mancomunitats son l’eina adequada. I les Mancomunitats haurien d’estar presidides per un alcalde, amb veu i vot, de tots els municipis mancomunats, amb un vot ponderat, en funció de la població, que també es prendria com a base de la participació econòmica, com ja ve sent habitual, en aquelles que funcionen. Quan una cosa no funciona, s’ha de canviar per una altra de més eficient. Aquest és el cas, i quan més aviat es dugui a terme , millor per a tots. No té cap lògica tenir 42 mini  parlaments, quan el que calen son Mancomunitats.  No necessàriament coincidents amb els límits comarcals. L’eficència en l’administració pública, ha de ser tant o més important que en l’activitat privada.