Thursday, November 28, 2019
COL.LAPSES DE PUJADA I DE BAIXADA - art. Diari de Terrassa
COL.LAPSES DE
PUJADA, I DE BAIXADA.
El nostre país, no s’ha distingit per tenir governs planificadors. Al
contrari, la improvisació ha estat norma habitual, a l’hora de prendre grans
decisions. I com tothom sap, quan s’improvisa, tot s’encareix i pot acabar de
la manera més insospitada. Es el que ha passat, o està passant a nombroses
infraestructures, arreu del país. No em ficaré, amb les de Barcelona i Àrea Metropolitana,
perquè seria entrar en un camp de mines, de mai acabar. Avui, em vull dedicar a
parlar d’una infraestructura, tant essencial, com l’Eix del Llobregat, antiga
C-1411, ara anomenada C-16, a nivell de Catalunya , i E9, a nivell de la Unió
Europea.
Aquesta carretera, era la típica via de connexió entre petits pobles, amb
les capitals de comarca, Manresa – Berga, fins acabar en un cul de sac, a Bagà.
La progressiva presència d’alts representants de la burgesia catalana, a la
Cerdanya, va motivar fortes pressions sobre la nova Generalitat, aconseguint
una vella aspiració de les comarques del Berguedà i la Cerdanya, de tenir una
via de connexió, entre elles , i d’aquí ,cap a França.
Així, va néixer el Túnel del Cadí. Un llarg túnel de 5.026 metres, fet per
unir les dues comarques, i iniciar un nou camí cap a França. Un bon exemple,
també, de començar la casa per la teulada, perquè el lògic hagués estat, primer
convertir la vella carretera, en una de nova, en forma d’autovia, i finalment
fer el Túnel. Però no, hi havia pressa per a poder arribar a la segona
residència, el més aviat possible, i l’ordre es va invertir.
No només això, es va fer una nova carretera, de dos carrils ( un de pujada
i un de baixada) en comptes de fer una autovia, de quatre carrils ( dos per
banda). Se li va donar el pompós nom d’Eix del Llobregat, però no era un Eix,
sinó una simple carretera. I quan el nou traçat va arribar a Berga, pujant de
Manresa, ja estava col·lapsat, amb més de 12.000 vehicles / dia. Solució ?
Doncs, desdoblar-lo i convertir-lo en autovia. Deu anys més d’obres, i ja tenim
autovia fins a Berga – capital. Què passa ara ?
Doncs, el que era previsible. Col·lapses constants, pràcticament tots els
caps de setmana de l’any, des de Berga, fins al Túnel del Cadí. Un tram de 21
quilòmetres que és protagonista de tots els informatius dels caps de setmana,
pels seus embussos habituals. Aquesta situació obliga a una nova improvisació,
com és la d’un desdoblament molt, molt car, que les finances de la Generalitat
no poden assumir, de manera que es busca un altre sistema, utilitzat a milers
de quilòmetres de distància, anomenat “Sistema New Jersey”. Es fan 3 carrils,
en comptes de 4, i per un sistema, similar a una cremallera, es posen 2 carrils
en servei de pujada, quan la majoria de vehicles, pugen, i es fa el mateix,
quan els vehicles baixen.
Amb aquest sistema, es pot desdoblar el tram final de l’Eix ,per 178
milions, en comptes dels 700 que costava el desdoblament en 4 carrils. Dit
això, tampoc es tenen aquests diners, i de moment es volen fer els primers 6
quilòmetres, de Berga a Cercs. Després, es continuarà cap amunt, fins culminar
el projecte definitiu. Hem vist passar 4 Consellers, en els darrers anys, i
cadascun es compromet a resoldre els col·lapses. De moment, anem gastant una
fortuna setmanal, posant i traient cons, en alguns trams , per evitar
incrementar els col·lapses.
En resum. Pels qui hem estat alcaldes, i hem gestionat infraestructures,
equipaments i serveis, sabem que la improvisació cotitza a l’alça i incrementa
preus i problemes de forma notable. Avui parlo d’aquesta gran infraestructura,
com exemple de mal govern, però en podria enumerar unes quantes més que han
patit similars actuacions. I, atenció, parlem d’un Eix europeu, que encara no
té, ni tants sols planejat, com unir el Túnel del Cadí amb el del Puymorens.
Devem necessitar 20 anys més ,per a fer-ho realitat. Així
anem.
# posted by joan roma cunill @ 11:12 PM 
