Wednesday, November 20, 2019

 

CARTA OBERTA A ORIOL JUNQUERAS- art. Endavant Digital


CARTA OBERTA A ORIOL JUNQUERAS.
Comprenc i comparteixo totalment, la renúncia de Miquel Iceta, a venir-te a veure a Lladoners, perquè la teva invitació anava precedida de retrets i acusacions, que res tenen a veure amb el partit socialista. Estàs, i esteu a la presó, per decisions pròpies, derivades d’uns fets molt greus, pels quals vàreu ser assessorats, avisats i denunciats. Cap de vosaltres, pot al·legar ignorància, bona fe, o compliment de la legalitat vigent. Em consta de manera fefaent, els assessoraments, dels lletrats del Parlament, així com dels de la Generalitat, a part d’altres de caràcter privat. Tots els experts, coincidiren en remarcar els efectes que tindria, sortir de la legalitat i emprendre el camí de la subversió del Reglament del Parlament , de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Es totalment fals, voler vendre que la sentència, prové del fet d’haver posat urnes, el dia 1-O. En absolut. Es varen posar urnes el 9 – N, i ningú va anar a la presó. Els impulsors varen ser inhabilitats per un cert temps i varen pagar les sancions corresponents, però cap va entrar a presó . Aleshores, perquè vosaltres sí ?.
La gran diferència, entre uns fets i uns altres, és que ,a les sessions dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, vàreu decidir que amb 72 diputats, imposaríeu canvis i decisions que només es permeten, si es compta amb els dos terços de la Cambra. El que suposa disposar de 90 diputats. Així ho vàrem decidir, per unanimitat ,els diputats de les primeres legislatures, com a via per evitar canvis importants, amb febles majories. Aquesta clàusula, és habitual en tots els estats democràtics, del món.
Però, el més greu no fou, la vulneració del Reglament del Parlament, per a aprovar i convocar un referèndum il·legal, el més greu vingué tot seguit, aprovant unes Lleis , dites de desconnexió, que vulneraven greument la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, i deixaven Catalunya, fora de les lleis vigents.  Es més, prescindien del més mínim esperit democràtic, de respectar les majories i minories, aprovant-les en lectura única, prohibint informes dels Lletrats i de la Comissió Jurídica Assessora de Catalunya ( el nostre TC).
La gravetat s’incrementà, donant per fet, i explicant a la gent, que , complert el tràmit del referèndum, dut a terme, sense complir amb els mínims requisits obligatoris, s’implementaria la república catalana, trencant amb Espanya i aplicant les lleis , il·legalment aprovades.
Tot això, surt de la bona fe, del coneixement de la realitat, de les obligacions jurades al prendre possessió del càrrec de diputat i vicepresident del govern , de complir i fer complir la legalitat vigent, i s’endinsa en la més absoluta il·legalitat i inconsciència. I tots ,i cadascun dels membres del govern, sabíeu la impossibilitat de dur a terme, les promeses fetes. No havíeu preparat res, no teníeu cap recolzament internacional, no teníeu ni tant sols el suport d’una majoria de catalans, i tanmateix es va voler fer creure que era possible.
Per sort, us varen tremolar les cames, en el darrer moment, us vàreu acovardir, o vàreu tenir uns instants de claredat com per suspendre la declaració d’independència, i fugir uns, i quedar bloquejats , uns altres. Aquí sí, li puc reconèixer la valentia, i la honestedat de quedar-se i retre comptes de les seves accions, a diferència d’altres que varen fugir covardament.
Però, s’ha parat a pensar, on estaríem ara, si no haguessin parat en el darrer moment ? Si s’hagués arriat la bandera espanyola i centenars o milers de crèduls independentistes haguessin decidit passar a l’acció i ocupar ports, aeroports, subdelegacions del govern central, Delegació del govern, i posats a fer, Comissaria General de la Policia Nacional, Casernes de la Guàrdia Civil, i per descomptat, la Capitania General de l’exèrcit a Catalunya ? A dia d’avui, tindríem dotzenes  o centenars de víctimes. O és que creu, que fets com aquests no s’haguessin produït ?
Els fets greus del procés, no va ser posar urnes el dia 1-O. En absolut. Els fets greus eren el que vostès pretenien, actuant al marge de la Llei. Varen posar el país sencer, en un tris del desastre. I han actuat els Jutges, no els partits, en la condemna. I desitjo la seva sortida de presó, però qui ha actuat per aquesta via, no pot ostentar mai més càrrecs institucionals. Una democràcia es defensa amb més democràcia, no trencant les lleis que la protegeixen.








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?