Wednesday, November 20, 2019
CARTA OBERTA A ORIOL JUNQUERAS- art. Endavant Digital
CARTA OBERTA A ORIOL JUNQUERAS.
Comprenc i comparteixo totalment, la renúncia de Miquel
Iceta, a venir-te a veure a Lladoners, perquè la teva invitació anava precedida
de retrets i acusacions, que res tenen a veure amb el partit socialista. Estàs, i esteu a la presó, per
decisions pròpies, derivades d’uns fets molt greus, pels quals vàreu ser
assessorats, avisats i denunciats. Cap de vosaltres, pot al·legar
ignorància, bona fe, o compliment de la legalitat vigent. Em consta de manera
fefaent, els assessoraments, dels lletrats del Parlament, així com dels de la
Generalitat, a part d’altres de caràcter privat. Tots els experts, coincidiren
en remarcar els efectes que tindria, sortir de la legalitat i emprendre el camí
de la subversió del Reglament del Parlament , de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia
de Catalunya.
Es totalment fals, voler vendre que la sentència, prové del
fet d’haver posat urnes, el dia 1-O. En absolut. Es varen posar urnes el 9 – N,
i ningú va anar a la presó. Els impulsors varen ser inhabilitats per un cert
temps i varen pagar les sancions corresponents, però cap va entrar a presó .
Aleshores, perquè vosaltres sí ?.
La gran diferència, entre uns fets i uns altres, és que ,a
les sessions dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, vàreu decidir que amb 72
diputats, imposaríeu canvis i decisions que només es permeten, si es compta amb
els dos terços de la Cambra. El que suposa disposar de 90 diputats. Així ho vàrem
decidir, per unanimitat ,els diputats de les primeres legislatures, com a via
per evitar canvis importants, amb febles majories. Aquesta clàusula, és
habitual en tots els estats democràtics, del món.
Però, el més greu no fou, la vulneració del Reglament del
Parlament, per a aprovar i convocar un referèndum il·legal, el més greu vingué
tot seguit, aprovant unes Lleis , dites de desconnexió, que vulneraven greument
la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, i deixaven Catalunya, fora de les lleis
vigents. Es més, prescindien del més
mínim esperit democràtic, de respectar les majories i minories, aprovant-les en
lectura única, prohibint informes dels Lletrats i de la Comissió Jurídica
Assessora de Catalunya ( el nostre TC).
La gravetat s’incrementà, donant per fet, i explicant a la
gent, que , complert el tràmit del referèndum, dut a terme, sense complir amb
els mínims requisits obligatoris, s’implementaria la república catalana,
trencant amb Espanya i aplicant les lleis , il·legalment aprovades.
Tot això, surt de la bona fe, del coneixement de la
realitat, de les obligacions jurades al prendre possessió del càrrec de diputat
i vicepresident del govern , de complir i fer complir la legalitat vigent, i
s’endinsa en la més absoluta il·legalitat i inconsciència. I tots ,i cadascun
dels membres del govern, sabíeu la impossibilitat de dur a terme, les promeses
fetes. No havíeu preparat res, no teníeu cap recolzament internacional, no
teníeu ni tant sols el suport d’una majoria de catalans, i tanmateix es va
voler fer creure que era possible.
Per sort, us varen tremolar les cames, en el darrer moment,
us vàreu acovardir, o vàreu tenir uns instants de claredat com per suspendre la
declaració d’independència, i fugir uns, i quedar bloquejats , uns altres. Aquí
sí, li puc reconèixer la valentia, i la honestedat de quedar-se i retre comptes
de les seves accions, a diferència d’altres que varen fugir covardament.
Però, s’ha parat a pensar, on estaríem ara, si no haguessin
parat en el darrer moment ? Si s’hagués arriat la bandera espanyola i centenars
o milers de crèduls independentistes haguessin decidit passar a l’acció i
ocupar ports, aeroports, subdelegacions del govern central, Delegació del
govern, i posats a fer, Comissaria General de la Policia Nacional, Casernes de
la Guàrdia Civil, i per descomptat, la Capitania General de l’exèrcit a Catalunya
? A dia d’avui, tindríem dotzenes o
centenars de víctimes. O és que creu, que fets com aquests no s’haguessin
produït ?
Els fets greus del procés, no va ser posar urnes el dia 1-O.
En absolut. Els fets greus eren el que vostès pretenien, actuant al marge de la
Llei. Varen posar el país sencer, en un tris del desastre. I han actuat els
Jutges, no els partits, en la condemna. I desitjo la seva sortida de presó,
però qui ha actuat per aquesta via, no pot ostentar mai més càrrecs
institucionals. Una democràcia es defensa amb més democràcia, no trencant les
lleis que la protegeixen.