Friday, November 08, 2019
AUTOPISTA, PEATGES, MOBILITAT - art. Regió 7
AUTOPISTA, PEATGES, MOBILITAT.
Aquesta mateixa setmana, i en aquestes mateixes pàgines de
Regió 7, apareixien unes interessants xifres sobre l’import de les
compensacions de la
Generalitat a l’empresa concessionària , en aplicació del
conveni sobre descomptes, a determinats usuaris i condicions. Compensacions
d’un volum que és difícil d’entendre per als qui no estem avesats a tractar
aquests temes. En qualsevol cas, xifres molt, molt rellevants.
Això, em porta a recordar la permanent polèmica de la
concessió de l’autopista des del mateix moment de la seva aprovació i
aplicació. Durant anys, des del Parlament, Consell Comarcal, Ajuntaments i
altres organismes, s’ha intentat tenir clares les condicions, per tal
d’estudiar la possible reversió , per a convertir-la en autovia , lliure de
peatges, i així alliberar l’enorme tràfec que circula per la C-55 , en el tram sud.
Malgrat els esforços i temps dedicat, estem com estàvem deu
o quinze anys enrere. Es cert, amb algunes bonificacions, però sense haver
aconseguit els objectius proposats. I no serà, que no s’hagi complicat el tram
sud, perquè continuem tenint talls constants, per tota mena d’accidents i
incidents, que la fan perillosa i imprevisible. D’aquí, l’estranyesa d’haver
llegit que el sistema de funcionament es vulgui exportar cap altres territoris
??? Si algú no ens ho explica en tot detall, jo no ho entenc.
Arribats en aquest punt, tocaria fer nous plans de mobilitat
a tota la Catalunya Central ,
perquè fins ara, s’hi ha anat actuant de forma molt poc planificada. Aquesta
manera d’actuar em recorda els vells temps de la “taca d’oli”, segons la qual
una infraestructura, va millorant tot el territori per on passa o on està
ubicada. Bé, en alguns casos sí, però en altres, es va canviar aquesta teoria
per la “d’esquitxada d’inversions”, fent petites obres o mitjanes, per satisfer
demandes puntuals, d’alguns territoris amb més influència que d’altres, sense
establir una visió de conjunt.
En resum, els diferents governs de la Generalitat han estat
més supeditats a les pressions i influències territorials, que no pas, a crear
un sistema lògic, eficaç i a llarg termini, en matèria de mobilitat. D’aquí les
situacions tant diferents, d’uns territoris respecte d’altres. Per entendre’ns,
un sistema com el que tenim a l’entorn de Manresa, no hagués estat acceptat , a
l’entorn de Vic. I com dic Vic, podria dir alguna altra capital que ha
aconseguit millores substancials, en el seu sistema de comunicacions viàries.
I és que la falta de planificació ha encarit, les actuacions
posteriors de manera notable. No és el mateix planificar una via com autovia,
des del principi, que programar-la com a via normal, i després haver-la de
desdoblar. Es el que varem veure en el cas de la C-16 , desdoblada a trams,
durant molts anys, o la C-25 ,
en tot el seu recorregut.
Ara mateix, els col·lapses a la C-16 , de Berga cap amunt, son
constants tots els caps de setmana de l’any. La solució, anunciada fa anys, ha
anat variant, fins arribar a la que diuen emprendran en els propers mesos, en
el tram Berga – Cercs, i després fins a Bagà, d’un carril reversible. Han
passat tres consellers, i de moment, encara no hem assistit a l’adjudicació de
les obres.
La situació actual, no permet ser optimistes respecte una
solució propera, en matèria de mobilitat per carretera. Les inversions son molt
elevades, i estem amb un govern que funciona amb pressupostos prorrogats de
2017. Per això, semblaria encara més normal i més obvi, buscar solucions
ràpides i eficients, com per estalviar determinades inversions, com la de
revertir concessions.
Les xifres, donades per aquest diari, deixen clara quina
hauria de ser la via de solució, però em temo molt que no hi haurà cap
iniciativa parlamentària, conjunta, que impulsi la resolució d’aquesta
anomalia. I de fet, els partits de govern, son els mateixos aquí que a la Generalitat , semblaria
més fàcil la solució. Estaria bé ens expliquessin les iniciatives que tenen
pensades, per fer-ho factible.