Wednesday, November 13, 2019
AUTOINCULPACIONS I TALLS FRONTERA - art. blogesfera socialista
AUTOINCULPACIONS
I TALLS FRONTERA.
Si algú tenia
algun dubte sobre el total desconcert en que es mouen les entitats
sobiranistes, i amb elles els partits independentistes, i les seves
confluències, en tenen unes mostres ben concloents, en les darreres mobilitzacions.
Bé, parlaré de dues, però n’hi podria afegir alguna altra, igual de desastrosa.
AUTOINCULPACIONS.
Qui va proposar i dissenyar aquesta acció, denota un total desconeixement de la
realitat judicial del nostre país, i sobretot de la feina que fan els Jutjats
de Primera Instància, els més propers als ciutadans.
Si agafem
qualsevol dels Jutjats de la Catalunya Central, a qui és dona feina, amb
aquestes autoinculpacions, és a les administratives que atenen el públic, en
general. Es a dir, a l’escaló més baix, i més carregat de feina, de tot el
Jutjat.
Els ha tocat a
elles, carregar amb més feina, en un acte de total i absoluta inutilitat. Què
passarà amb aquestes autoinculpacions ? Doncs bé, una vegada recollides, el
Jutge de torn, enviarà una providència al Tribunal Superior, demanant què toca
fer. Aquest li respondrà que no tenen cap validesa legal, i ja està. Punt
final. Sent optimistes, notificaran a tots els autoinculpats, que la seva
autoinculpació no serveix per a res, i adéu siau. Bé, a qui tocarà fer aquesta
darrera gestió ,serà a les mateixes administratives que varen registrar-les.
Així, doncs,
aquest acte de gran astúcia política, haurà servit per a incrementar la feina
de les administratives del registre, sense compensació de sou ni feina, per la
feina feta, i ja està. Ja tenim una altra mostra de com carregar de feina, a
persones que no tenen cap culpa del conflicte i que fins i tot, poden estar de
la banda dels independentistes. Però, això, no preocupa ni hi pensa cap dels
cervells del procés.
TALLS DE
FRONTERA. Una altra mostra de gran astúcia, anar per la banda francesa per
mirar de paralitzar La Jonquera, sense tenir present que, a França ,les coses
son molt diferents a les d’aquí, com hem pogut veure.
D’entrada, havien
assegurat 3 dies sencers de tall complert. No sé com ells compten els dies,
però avui que és dimecres, seria el tercer dia, i resulta que ahir, la frontera
ja estava totalment oberta. Es més, molts dels activistes es queixaven de la
poca assistència, i de la manca de previsió dels organitzadors, a la vista de
que les grues de la Gendarmeria, s’emportaven els cotxes amb dues grues, cap
una gran àrea. Per a recuperar-lo, toca pagar una sanció propera als 700 euros.
Què es pensaven ? Es que creien poden
tancar la frontera, sense intervencions dures i contundents ?
Però, a banda
d’aquesta imprevisió i improvisació, no se sap ben bé què pretenen perquè si
una cosa és impopular és tancar la gent, al mig d’una carretera. Vaig poder
veure i escoltar, en canals francesos, les opinions dels afectats, i puc
afirmar que de comprensió i solidaritat, res de res. Tot el contrari, fins el
punt de que molts camioners s’estaven organitzant per a fer la feina que no
havia fet la policia.
Al final, entre
mediadors, empentes i desorganització, els tres dies, es varen convertir en
dos, i dels dos, un a mitges. Resultat: un nou fracàs, demostració d’haver
perdut el nord . Així, estem.
# posted by joan roma cunill @ 6:30 AM 
