Wednesday, October 09, 2019
UNA DEMOCRÀCIA PLENA, NO TÉ NI PRESOS POLÍTICS NI EXILIATS - art. Endavant Digital
UNA DEMOCRÀCIA
PLENA, NO TÉ NI PRESOS POLÍTICS NI EXILIATS.
La ignorància és agosarada, i el fanatisme produeix efectes, mai imaginats,
fins i tot en persones, presumptament cultes. He escoltat, de boca de
catedràtics, professors, mestres, advocats, enginyers,...afirmacions que mai, a
la vida, hagués imaginat, pel que tenen de desconeixement total de la realitat
nacional i internacional, en una demostració que el fanatisme, tapa, la
intel·ligència...i la cultura, que no son, ben bé, el mateix.
Tota aquesta gent, i amb ells, la majoria d’independentistes, no volen acceptar
la realitat catalana, tal com és . Hi ha una majoria que no estem per la
independència. Sigui perquè no la veiem factible, sigui perquè la considerem
negativa perquè ens faria fora de la UE i del paraigües protector de la OTAN,
sigui perquè ja estem bé com estem ( amb imperfeccions que volem corregir),
sigui perquè aniríem al revés del món, en el sentit que ara toca sumar, en
comptes de restar.
En fi, podríem allargar els motius, amb una dotzena més de consideracions,
però és que hi ha uns lligams familiars, emocionals, sentimentals, econòmics,
culturals, històrics....de tots, amb tots, que fa que Espanya som tots i totes.
Simplificar la imatge d’Espanya, amb el Madrid polític del PP, C’s, Podemos o
del PSOE, és reduir Espanya a un petitíssim nucli de persones i situacions.
Espanya és molt més gran, molt més oberta i molt més plural del que els
independentistes, més radicals, volen o pretenen vendre.
I és evident que tota realitat política té deficiències, males pràctiques,
i relacions tenses o mal portades, ara mateix, o a nivell històric, però
convertir aquestes deficiències en una raó fonamental o en l’essència de tot un
país, és radicalment fals.
Espanya, va fer una Transició modèlica, encara que ara molts la vulguin
devaluar o menystenir. Es molt propi, de gent que no l’ha viscuda, i només n’ha
llegit o vist una part, del conjunt. Davant una situació molt complexa, és va
aconseguir, traslladar una dictadura, cap una democràcia plena. No al principi,
però poc a poc, va anar construint tots els elements que l’han portada a ser la
democràcia plena, situada en el dinovè lloc del món, on només n’hi ha 20. La
resta de països, alguns d’ells tant emblemàtics com França ( està en el lloc
29), EUA , en el 25, el Japó en el 22, Portugal, en el 27, Itàlia en el 33,
Bèlgica en el 31.....
Si The Economist, i amb ell, altres agència mundials que supervisen i
controlen l’Index de Qualitat Democràtica, ens ha posat en aquest lloc, és
perquè els factors que determinen una democràcia plena, es compleixen. Aquí no
es paga per pujar o baixar. Son agències incorruptibles, verificables i
transparents.
Si això, és així. En una democràcia plena, no hi ha presos polítics ni
exiliats. Seria un oxímoron, perquè tampoc ningú ha vist aigua seca. Tenim
deficiències, evident. Cal millorar molts aspectes de la vida política,
evident, i judicial, per descomptat, però només cal veure els noms caiguts,
jutjats i condemnats per la Justícia, per a comprovar que “qui la fa, la paga”,
encara que sigui de manera lenta i algunes vegades, discutible. Com tota obra
humana.
Però, tornant als protagonistes del procés. Tots / totes varen tenir
assessorament públic i privat, explicant amb pèls i senyals, el que podien o no
podien fer, i tanmateix, varen tirar endavant. No poden al·legar desconeixement,
o bona fe, perquè varen ser informats, avisats, advertits...i no en varen fer
cas. No hi ha doncs, ni presos polítics ni exiliats. Hi ha presos i fugitius de
la Justícia. Ni més ni menys.
# posted by joan roma cunill @ 11:48 PM 
