Sunday, October 13, 2019
SORT QUE SOM MEDITERRANIS - art. Nació Digital Solsona
SORT QUE SOM
MEDITERRANIS.
Pels qui tenim caràcter germànic, de naixement o d’adopció, com és el meu
cas, per haver viscut, treballat i estudiat set anys, a Berna ( Suïssa), ens
revolten els costums i hàbits de treball i vida, dels “mediterranis”. Amb tot,
avui voldria exposar, que en alguns moments, aquestes característiques poden ser
un bon element, per estroncar determinats projectes, com és el cas del procés
independentista. M’explico.
Aquí, a casa nostra, son habituals els retards, amb manca d’explicacions
plausibles; son molt nostres també les mentides, pietoses o no; la improvisació; l’acceptació de càrrecs
encara que no s’hi estigui
preparat; el parlar molt i fer molt
poc; els “egos” pujats de to ; les ganes
de “figurar”; les indiscrecions per donar-se importància ; la ganduleria o la
llei del mínim esforç ; l’astúcia infantil, de creure’s més i millor que els
altres... i un llarg reguitzell d’altres factors que contrasten totalment, amb
el caràcter germànic.
Per un germànic, la mentida, és un factor crucial per donar o treure la
confiança en una persona o en un col·lectiu “per sempre”. Aquí, practiquem molt
la moral catòlica, mitjançant la qual un pecat venial o mortal, es pot perdonar
amb la confessió, o amb un simple acte de contrició, fet en la intimitat. Allà,
no. El protestantisme, és molt rigorós vers determinats comportaments i faltes,
de manera que considera que qui menteix, una vegada, pot mentir sempre, i per
tant, no pot ocupar un lloc de responsabilitat, públic o privat.
Allà la discreció, la puntualitat, la confidencialitat, el valor de
l’autoritat, de l’ordre, del compliment de les lleis, son elements essencials,
per la convivència i el respecte a l’estat de dret. Aquí, hem pogut veure com
tots aquests valors, han saltat pels aires, i encara ara ningú ha demanat perdó
ni s’ha excusat pels errors comesos, ni ha acceptat el rotund fracàs al que han
arribat.
No és costum fer-ho, no fos que algú els castigués. Solució: la culpa és
dels altres, sobretot de Madrid, dels jutges, de la policia, dels mitjans de
comunicació, dels partits, ...., però mai d’ells mateixos. Però, és que el
procés ha estat ple de nyaps immensos , increïbles, impropis de persones que
ocupaven llocs de responsabilitat. Es impossible donar compte de tots ells,
però només recordar que algú, com Josep Ma. Jové, Secretari General d’Economia
( el segon del Departament, per entendre’ns) tingués en la famosa agenda
Moleskine, la relació de totes les reunions fetes, els assistents, els acords,
les propostes, les previsions i fins i
tot una mena de guia de futur, i la tingués en un lloc fàcil de trobar, és per
llogar-hi cadira.
I no diguem d’un Conseller d’Exteriors, com Raül Romeva, que havent estat
eurodiputat , venia com a possible que algun Estat europeu podés donar suport
al moviment independentista. Com podia afirmar una cosa, totalment impossible
?. Es que ni Mònaco, ni Andorra ni Sant Marino, podien donar aquest pas. I ja
no diguem països , fora de la UE.
O els passos donats, des d’Economia, per anar a demanar 16.000 milions
d’euros a Xina, quan en aquell moment Catalunya tenia 70.000 milions de deute,
i era impensable que el govern xinès es fiqués en una operació de
desestabilització d’un país de la UE.
Son tantes les barbaritats fetes, que només en el cas de la “operació
urnes” es pot dir que varen tenir èxit.
Crec més per la incapacitat dels comandaments de la policia que per
mèrits propis, però el cert és que se’n varen sortir.
Dit això, la resta d’actes i activitats, han estat presidides per la
improvisació permanent. Es certa la àmplia mobilització de persones per les
Diades o pel 9 N i el 1-O, en bona part mogudes per un sentiment anti-PP, i en
contra de mostres de menysteniment del govern central, que en això ha ajudat
molt a la causa independentista.
Arribats on estem, el caràcter mediterrani, amb totes les facetes que li
corresponen, han estat presents en tots els moments del procés, fins a
convertir-lo en un galimaties que ni ells mateixos s’aclareixen com podem
veure, a dia d’avui. Sort n’hem tingut, perquè el procés portat, d’una altra
manera, hagués produït uns resultats molt més complicats de resoldre.
# posted by joan roma cunill @ 11:03 PM 
