Sunday, October 20, 2019
SE'LS EN VA DE LES MANS ? - art. Nació Digital Solsona
SE’LS EN VA DE
LES MANS ?
Costa molt poc encendre foc, i és molt complicat, apagar-lo. Això, tant
serveix per la vida real, a la natura, com per la vida política, familiar o
laboral. Ho veiem aquests dies, després de fer crides a la mobilització i a la
protesta, com a demostració de rebuig ,a la sentència del TS.
Era més que previsible, l’escenari d’aquests dies, amb multitud de
demostracions de força, acompanyades d’actes, d’una inusitada violència. De fet, si sumem les intervencions policials
d’aquests dies, superen en molt, les ocorregudes el dia 1-O ,de 2017, en motiu
de la consulta, declarada il·legal.
Era imaginable, aquest escenari ? Doncs, sí. Portem anys, impartint lliçons
d’una imaginària democràcia, en la qual es pot fer el que vulguin, uns, sense
tenir en compte els altres, encara que aquests altres, suposin una majoria del
poble català. Però, igualment seria contrari a democràcia, saltar-se les lleis,
ni que es disposés de majories absolutes, en tots els òrgans i les institucions
del país.
Precisament, la democràcia consisteix, en respectar els drets de tots i
totes, i molt especialment de les minories. Sense aquest respecte i sense estat
de dret, no existeix democràcia. Aquest principi, tant senzill i tant elemental
,per a qualsevol demòcrata ha estat trepitjat, reiteradament a Catalunya. I ha
estat el propi govern i els partits que li donen suport, els autors d’aquest
atemptat a la democràcia.
Aleshores, que ningú s’estranyi de l’aparició de grups, degudament
preparats i entrenats, durant mesos i anys, en tècniques de “guerrilla
urbana”. Es fàcil trobar literatura
sobre el tema, i sobretot, ajuda de col·lectius del propi país, o procedents
d’altres moviments externs que tenen un lloc ideal per a transmetre
coneixements, i perfeccionar les tècniques.
Hem vist tota mena de moviments, estratègies i materials, propis d’aquestes
guerrilles. Barrejats, en qualsevol manifestació o concentració ,busquen el
moment adequat per actuar, i fer servir la resta de manifestants com a forces
de xoc, o de parets humanes, per a protegir els seus actes. Els danys son quantiosos, a tots els nivells.
En primer lloc, personals, per a molts dels manifestants que son simples
objectes passius, i en segon lloc per als membres de les forces de seguretat que
poden trobar-se en situacions molt perilloses.
Quedar aïllat, o no anar prou ben protegit, contra objectes contundents, o
contra l’ús de gasos d’extintors, productes pirotècnics, o directament elements
químics, poden produir danys greus. De fet, el nombre de ferits és enormement
elevat, així com la gravetat d’algunes de les ferides rebudes.
Arribats en el punt on ens trobem, és evident que aquest pols el guanyarà
l’estat de dret. Sense cap mena de dubte, perquè hi anirà posant tants mitjans
humans i tècnics com facin falta, fins a retornar a la normalitat. Almenys a la
normalitat externa. Altra cosa serà la normalitat política, institucional i
social.
Ara bé, aquesta deriva insurreccional, és una mostra més de la total falta
de criteri i consciència de país. El dany causat al prestigi de Catalunya és
immens, perquè les imatges trameses, arreu del món, ens han situat en un país
caòtic, sense un govern eficient ni prudent, com per parar la situació creada.
No podem tenir per més temps, un president piròman, inconscient i incapaç de
comportar-se com un autèntic president, al servei de tot un país i tota la seva
gent, pensin com pensin. Es hora d’eleccions que el poble català torni a parlar
i corregeixi la confiança donada a uns partits incapaços d’actuar
responsablement, en el govern.