Thursday, October 17, 2019
PARLAR EN NOM DEL POBLE CATALÀ - art. Diari de Terrassa
PARLAR EN NOM DEL
POBLE CATALÀ.
Estic cansat de sentir que determinades persones parlin per mi, o per
altres centenars de milers , els quals no han delegat la seva representació. De
fet, amb xifres a la mà, podem acceptar l’existència de dos milions de catalans,
proclius a l’independentisme, però, tots semblen oblidar que a Catalunya hi
vivim , 7.500.000 persones. I d’aquestes, segons dades de l’ IDESCAT de l’any
passat, 1.082.099 son estrangeres. Conformen el que en podem dir, els nous
catalans.
I en aquest concepte, hi tenim un centenar de nacionalitats, tant llunyanes
i diverses com pakistanesos, romanesos , llatinoamericans, ucraïnesos, xinesos,
africans....
Seria lògic parlar del poble català, si qui en fa ús, realment tingui en
compte tot el poble català, en la seva pluralitat i diversitat, però si qui en
parla, només representa una part, hauria de començar les seves intervencions
dient; “en nom d’una part del poble català”.
I aquest és un dels problemes greus que ara mateix patim. Bé, de fet, el
portem patint des de fa uns quants anys, quan es va decidir que el guió cap a
la independència passava només per la part que la desitja, prescindint de la
resta, que no la vol o no la desitja per considerar que comportaria molts més
perjudicis que avantatges.
I sinó, mirem cap a Gran Bretanya, amb els enormes danys i conflictes que
ha provocat un Brexit, portat a votació, sense més explicacions que quatre
ratlles en que tot eren “flors i violes” i ara, es troben davant una situació
realment dramàtica.
També aquí tenim danys enormes, minimitzats pels mitjans de comunicació
adherits a la causa, els quals només parlen del que els interessa, però no del
que afecta a la totalitat dels catalans. Segons el Col·legi de Registradors
d’Espanya , en dades de la setmana passada, des de finals de 2017, varen
traslladar les seus 5.454 empreses, fora de Catalunya.
I si els danys econòmics son immensos, més ho son els de la caiguda del
prestigi guanyat, durant molts anys, culminat amb el que va representar la
organització dels JJOO ,del 92. Però, encara més greus, és la divisió social
que ha provocat, una deriva cap uns objectius que no compten , ni tant sols,
amb la meitat de la població. D’això , ni en parlen ni en volen discutir ,els
promotors de la via cap a la independència. I aquí és on rau, la principal
motivació per la no acceptació de que el govern, i encara menys el president,
pugui parlar en nom de “tot el poble català”. En absolut.
La majoria, que portem votant 40 anys i ho hem fet prop de 40 vegades, hem
anat ratificant la decisió de continuar dintre d’Espanya, però , encara més
dintre de la UE i
sota el paraigües protector de la
OTAN , a més d’estar aferrats a la moneda comuna de l’euro, i
el seu sistema econòmic.
Si abans de prendre el mal camí emprat, s’hagués fet un ampli debat,
sospesant els pros i contres, amb serietat, rigor i transparència, molts dels
apriorismes que ara tenen importants sectors de l’independentisme no s’hi
haguessin abocat. Però, ara i aquí, estem en una situació complicada, que ens
ha dividit, socialment parlant, i que durarà anys, molts anys, reparar.
S’ha acabat el judici, s’ha conegut la sentència, discutida i discutible,
però tothom ha pogut constatar els elements i fonaments de la deriva
independentista, i fer-se una idea de com s’havien portat les coses. Estem en
un estat de dret, dintre d’una democràcia plena, situada en el dinovè lloc, a
nivell mundial, amb garanties, com perquè qui no consideri adequada la
sentència, la pugui recórrer davant els tribunals espanyols i si vol, davant els
europeus. Però, d’ara endavant, convindria governar i pensar en el conjunt del
poble català, i no només d’una part.