Thursday, October 03, 2019
PARLAMENT DESCARRILAT - art. Diari de Terassa
PARLAMENT
DESCARRILAT.
Produeix una
immensa tristesa i alhora, indignació,
pels qui hem ostentat el càrrec de diputat al Parlament, veure c om la màxima
institució del país, ha descarrilat totalment.
Res té a veure l’actual Cambra parlamentària, amb la que havíem
treballat, anys enrere.
Els darrers anys, han estat un autèntic malson, i no semblen haver acabat,
encara. Ni es treballa, ni es legisla ( una sola llei en un any i mig ) , ni es
controla l’acció de govern, perquè simplement el govern, no governa. Tenim un
Executiu que funciona amb els pressupostos prorrogats de 2017, i res fa pensar
en tenir-ne uns de nous, per l’any vinent. Impossible, actuar. Només es pot
vegetar.
Però, això encara no seria el pitjor, sinó fos que les poques sessions que
es fan, per complir amb la normativa de plens, només serveixen per “crear
espectacle”, mal espectacle, és clar. Mai havíem vist, abandonar l’hemicicle,
per part d’un grup, o diversos grups de la Cambra. Mai havíem escoltat crits,
insults, provocacions, i constants crides a l’orde, amb expulsió, inclosa, per
part d’un president, superat per les circumstàncies.
I mai, havíem assistit a debats i votacions, sobre qüestions que res tenen
a veure amb les competències, contingudes en l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya, la nostra Carta Magna. Oimés
si, sobre algunes, s’ha pronunciat amb total claredat el Tribunal
Constitucional.
Estem en una situació caòtica, fruit d’un govern inoperant, sostingut de
mala gana per uns partits independentistes que han perdut el nord, estan
barallats i no tenen clar cap on anar, a l’espera de la sentència i a l’espera
dels moviments de l’altre. Així, doncs, s’anul·len uns als altres, amb un
president incapaç de posar orde ni coordinar res, perquè no té ni preparació ni
autoritat per fer-ho.
Mentrestant, la degradació dels serveis essencials, va en augment. I el
nostre prestigi, amb ells. Les darreres dades sobre qualitat dels serveis, han
fet caure Catalunya cap els darrers llocs , on mai havíem estat. Parlo de la
Sanitat, situada en l’avantpenúltim lloc, o de Serveis Socials, en el darrer,
Ensenyament, en el tercer tram, etc. Clarament, hem perdut l’estat de benestar
que havíem conquerit, tot i algunes deficiències que calia corregir. I que
podríem haver resolt, sinó haguéssim entrat en la voràgine del procés que tot
ho ha destrossat.
Però, per això, la situació del Parlament, encara és més greu, perquè era
allà des d’on es podia redreçar el país, buscant nous acords i pactes, ni que
fos per aconseguir “gestionar el país”. Es que ara no hi ha política, ni gestió.
Fruit d’aquest desgavell progressiu, s’ha produït un efecte lògic, i alhora
nefast, com és l’augment de la mediocritat, en bona part dels membres del
Parlament. Si abans deia, la manca de preparació i autoritat del President,
podria enumerar un bon nombre de portaveus, portaveus adjunts, membres de la
Mesa, presidents de comissions... com a mostra de que amb aquests elements,
difícilment es pot anar per un altre camí, ni teixir acords i pactes, de
complicada elaboració.
S’ha optat per portar “hooligans”, o submisos membres de partit, en comptes
de parlamentaris preparats, en alguns dels àmbits de la societat. La mateixa
composició del Consell Executiu reflecteix aquestes mancances, i d’aquí que
no hi hagi capacitat de gestió ni acció.
Tots estan a l’espera de novetats, i a falta d’elles, ningú creu necessari,
emprendre actuacions, en cap matèria concreta. Ni tampoc, anar a Madrid a
negociar, perquè el govern central forma part de l’imaginari independentista
com un adversari a batre, o un element extern inevitable, fins que arribi el
dia d’un alliberament, en el que ningú creu. Mentrestant, el deute va creixent,
i en poques setmanes podrem dir que ja el tenim en els vuitanta mil milions.
Una xifra immensa, inimaginable que produeix més de tres milions i mig
d’interessos diaris. Pensem-hi, quan tinguem a la mà, el poder de decisió de, a
qui fer confiança per sortir d’on estem, i encarrilem un Parlament i un govern,
descarrilats.
# posted by joan roma cunill @ 11:09 PM 
