Monday, October 07, 2019
LES ADF, EN UNA CRUILLA - art. El 9 Nou
LES ADF , EN UNA
CRUÏLLA.
Aquest any, 2019, es commemoren els 30 anys d’existència, de les
Agrupacions de Defensa Forestal ( ADF ), creades com una de les eines per a la
prevenció i extinció d’incendis, l’any 1986, en el marc del Programa FOC VERD.
Fem una mica d’història. L’any 1986 ,va ser un any, especialment dur, a
nivell d’incendis. Se’n varen comptabilitzar 563 a tot Catalunya, amb una
superfície cremada de 65.811 hectàrees, una xifra només superada l’any 94, amb
els grans incendis de la Catalunya Central
Aquells grans incendis varen motivar un gran debat en el Parlament i la
mobilització d’una important partida econòmica per a posar en marxa, una
dotzena de recomanacions, contemplades en el programa Foc Verd. Em limitaré a
parlar de les ADF, en aquest article, i en tot cas, ja parlarem de les altres,
en una propera ocasió.
Es va considerar indispensable, tenir sobre el terreny, personal i vehicles
adequats, per actuar de forma immediata, davant d’un foc, a l’espera de
l’arribada dels Bombers. Una vegada, aquests ,sobre el terreny, els voluntaris
de l’ADF, es convertien en auxiliars dels professionals.
Es va copiar l’estructura i funcionament d’algun grup de voluntaris, de la
comarca del Solsonès i el Bages, i així varen néixer les primeres ADF, entre
finals del 86 i el 89, fins arribar, en els anys posteriors, a la xifra de prop
de 300, a
tot Catalunya. La majoria abasten diversos municipis, de manera que prop de 700
municipis estan integrats en una ADF.
La vida i acció de les ADF, son molt diverses, en funció dels capdavanters
que tenen, sabent que estan formades per ajuntaments, propietaris forestals, i
voluntaris. Dit això i mirant 30 anys enrere, el resultat ha estat clarament
positiu. Hi ha hagut centenars, per no dir milers, de petits incendis , resolts
de forma ràpida i eficient per les ADF, abans d’arribar els Bombers. O ,quan
aquests han arribat, han estat fonamentals , a l’hora de servir aigua i
reforçar equips, fins extingir el foc.
També, han servit per instal·lar en el territori nombrosos dipòsits
d’aigua, hidrants, basses, i canalitzacions, ben senyalitzades, per facilitar
la feina dels Bombers, o d’ells mateixos. I s’han mantingut els camins
forestals, en bones condicions, com per poder arribar als punts més allunyats,
de qualsevol massa forestal. En aquest aspecte, la Diputació de Barcelona,
ha destinat, cada any importants partides per al manteniment de camins, instal·lació
de dipòsits, senyalització i vigilància, tots els estius.
Ara bé, les característiques dels nous incendis, han modificat la relació
de la Generalitat
amb les ADF, i no queda clar quin futur els depara. En els primers anys, es
varen comprar vehicles i cubes, en una mena de competència amb el material dels
Bombers. Aquesta dinàmica compradora, s’ha tallat de soca rel, per part de la Generalitat , per dos
motius concrets. El primer, per falta de disponibilitat econòmica. Les
subvencions cap a les ADF, han baixat brutalment, de manera que ja només
serveixen per a manteniment, però no, per compra. Tampoc, les de la Diputació. El
Ha canviat també la tipologia dels incendis, i en un gran incendi, no poden
intervenir voluntaris , no suficientment preparats. Ara, la Generalitat vol
imposar uns nous tipus de carnets pels voluntaris. Carnets que es donaran,
previ curs, a Torreferrusa. No es pot anar a un foc, sense la preparació ni el
material adequat.
La vigilància també canvia, perquè amb dos o tres drons, es pot controlar
tot el país, o llogant un satèl·lit, pot haver-hi avís, en qüestió de segons.
Les grans xarxes d’aigua, han de tenir hidrants a cada tram, per poder carregar
els camions...i finalment, els mitjans aeris, s’han convertit en decisius, a
l’hora d’atacar un foc, de manera que les ADF, es troben en una cruïlla, per a
reformular-se i adaptar-se a les noves condicions. Molt eficients, i encara
necessàries, per a focs de proximitat, s’han d’adaptar, com a auxiliars dels
Bombers, en els grans focs. Ja s’ha fet o s’està fent, però la reestructuració
s’ha de completar. De tirar per un camí o un altre, en depèn la millor
eficàcia, contra l’enemic comú: els incendis.
# posted by joan roma cunill @ 12:36 AM 
