Monday, September 23, 2019
OKUPACIONS, UN PROBLEMA ENQUISTAT - art. Nació Digital Solsona
OKUPACIONS,
PROBLEMA ENQUISTAT.
Segur que tots els estimats lectors / es, tenen un bon coneixement de la
problemàtica “okupa”, perquè no passa setmana o mes que no ocupi algunes
pàgines de diaris, o alguns minuts en els informatius, de tots els mitjans audiovisuals.
El problema esdevé, més proper i més indignant, quan toca a alguna persona
propera, a un bon amic, com és en el meu cas. Aleshores, es coneixen millor els
detalls, els conflictes per recuperar la vivenda “okupada”, i tot el que
comporta de maldecaps, despeses, conflictes, tràmits policials, judicials, etc,
en una mena de roda interminable que sembla no tenir final.
Aquest és el cas, d’un bon amic, que una vegada comprada una vivenda, de
segona mà a Manresa, per un dels fills, i mentrestant preparava fer-hi les
rehabilitacions oportunes, unes persones okupen el pis, i comença un malson que
encara no té el final desitjat, després de prop de vuit mesos, dels fets.
Per raó d’espai, no puc exposar, les gestions , tràmits, denúncies,
maldecaps, situacions il·lògiques, indefensió, tensió, despeses....fins a
obtenir una resolució judicial, en la qual consta “el desalojo inmediato”, que
encara no s’ha fet, malgrat les setmanes transcorregudes.
He elegit aquest tema, per a començar la setmana, perquè el trobo
especialment dur i dolorós, pels qui s’hi troben, i per la necessitat urgent de
trobar-hi una solució adient. En un estat de dret, i en un estat democràtic, el
dret de la propietat ha de ser “sagrat”, i s’han de modificar les actuals lleis
com per aconseguir que en 48 hores, el tema quedi resolt.
Ha d’haver-hi la via de denúncia davant el Jutjat de guàrdia corresponent,
aportant la documentació de la propietat del pis, en 24 hores, i donar 24 hores
més als okupants, per a comprovar que efectivament no tenen cap document i cap
legítim dret, a la vivenda. Comprovats els dos extrems, s’hauria d’emetre una
resolució d’immediat compliment per part de la policia judicial, i retornar la
normalitat perduda, als legítims propietaris.
No es pot consentir l’actual situació de veure com persones, normals i
corrents, marxen de vacances i al seu retorn, no poden entrar a casa, perquè ha
estat okupada. O com en el cas descrit, algú canvia el pany de la porta, i s’hi
instal·la, amb una sensació d’impunitat exasperant.
I és evident, que no és el mateix, okupar una vella fàbrica, una vella
construcció totalment en desús, que una vivenda, en qualsevol poble o ciutat.
Un cas pot anar per vies més lentes i més burocratitzades, perquè moltes
vegades costa de trobar els propietaris legals, i una altra, en que la
propietat queda provada, en pocs minuts.
Aquesta inseguretat, en un tema tant vital, com el dret a la propietat, se
suma a d’altres inseguretats, creant un clima de tensions, pors i angoixes, que
al final poden produir esclats de violència, difícilment controlables. Ha
d’haver-hi una reacció ràpida, i sobretot eficaç, deixant clars els papers de
la policia, dels jutges, i els propietaris, com per resoldre els conflictes
d’una manera urgent.
Portem ja uns anys, amb aquesta problemàtica, i el problema sembla
enquistat. Si cal, s’han d’habilitar jutjats especials, per actuacions ràpides,
salvaguardant les garanties de comprovació de la propietat, i dels drets, de
cada part, però una vegada, comprovades, actuar, en conseqüència. Aquest no és
el cas, en l’actualitat, i son milers els casos, a Catalunya i arreu d’Espanya.
No estem parlant de casos molt aïllats, sinó de casos, molt reiterats, per la
qual cosa, entomar el tema, i buscar-hi solució, és de Justícia. Aquest és un
dels temes que el proper govern ha de tenir sobre la taula, per a portar
tranquil·litat a un munt de persones, indefenses i desvalgudes, davant una
problemàtica com aquesta. I no parlem de grans corporacions immobiliàries ni
fons d’inversió. Parlem de persones, a títol individual, amb pocs recursos i
poca capacitat d’influència. Els primers que haurien de ser protegits d’aquesta
situació.