Thursday, September 05, 2019
INFORMATITZATS, PER DECRET- art. Diari de Terrassa
INFORMATITZATS,
PER DECRET.
Vostè sembla bona persona, em podria ajudar a treure diners del caixer
automàtic ? Miri aquí tinc els papers i la targeta que em van donar, però no sé
com sortir-me’n.
Aquesta curta conversa de petició d’ajuda, me l’he trobat en diverses
ocasions, a l’entrada d’alguna de les entitats bancàries que faig servir a
Berga o a Manresa. Persones grans, que es troben indefenses, davant la
impersonal màquina que tenen al davant, i que no s’atreveixen a importunar els
treballadors de l’entitat bancària, alguns dels quals, es troben lluny del
vestíbul, davant ordinadors o atenent algun client, en un marc, totalment
diferent al que era habitual.
El nostre país, és mestre, en canvis sobtats i espectaculars. Ho han fet
les entitats bancàries, amb una rapidesa increïble, i amb una falta notable de
sensibilitat i coneixement dels clients. En pocs mesos, van decidir tancar
centenars d’oficines bancàries, i declarar informatitzats tots els clients, per
decret. Per interès propi, els clients van passar a ser súbdits. Si t’agrada
bé, i sinó, també.
També ho han fet les administracions, i no vegeu els immensos problemes
creats, perquè un ciutadà pugui posar-se en contacte amb segons quins
organismes locals, nacionals o estatals... bé, d’això ja en parlarem un altre
dia.
Tornant al tema bancari, la situació és molt més greu del que pot semblar,
si ajuntem fets ocorreguts en només dos o tres. En aquest curt lapse de temps,
s’han tancat centenars d’oficines bancàries arreu del país, però , molt més
greu, totes les de pobles petits. Quan dic totes, vull dir totes. De totes les
entitats, de manera que han deixat pobles sencers, sense cap oficina, i fins i
tot, sense cap caixer automàtic. Si vols treure o ficar diners, has d’anar a la
capital. Si tens cotxe o no, és el teu problema...i si ho saps fer o no, és
també el teu problema.
Aquest canvi de funcionament que era necessari, hauria d’haver tingut un
lapse de temps, molt més llarg. No es pot tractar el client com si fos una
cosa, un simple súbdit, al qual se li diuen els canvis, i que s’apanyi com
pugui. Tampoc se li ha donat opció a canviar de lloc, perquè l’acord ha estat
consensuat i pactat entre totes les entitats bancàries, no fos cas, que algun
tingué més bon cor que una altra...
Però, no contents, amb un procés amb turbo reactor, ara ja es vol imposar
el del mòbil, de manera que tota la gent gran pateix per una nova reconversió a
ritme frenètic, quan molts d’ells tenen greus problemes per a resoldre petites
incidències, en el mòbil que tenen. O simplement es troben en llocs, on la
cobertura , brilla per la seva absència, cosa que semblen oblidar les entitats
bancàries, i moltes administracions del país.
Encara ignoren o no volen reconèixer l’existència de centenars de petits
municipis, on la cobertura va i bé, o es talla durant hores, o una tempesta
desconcerta tota la xarxa....i pot comportar seriosos problemes a l’hora
d’operar.
En aquests processos de reconversió ràpida i en una sola direcció ( la de
l’interès de les entitats) no hem vist aparèixer cap organisme oficial que
obligués a alentir el canvi, ni a obligar a mantenir determinats serveis, uns
anys més, a l’espera de la renovació generacional.
Al contrari. S’ha donat carta blanca a les entitats, sense cap supervisió
ni control de la qualitat del servei, vers el client. Oblidar una part
important del col·lectiu, com és el de la gent gran, comporta un menyspreu a
clients fidels a l’entitat, durant molts anys. Per la majoria, tota la seva
vida. No és just que ara, se’ls consideri clients de segona o tercera, i els
impulsin a fer imprudències, com les que explico al principi. Demanar a
d’altres, que els resolguin problemes tant confidencials , com és la
manipulació dels seus comptes.
I si continuem per aquest via, ja no solament hauran de portar llibreta, o
targeta amb claus d’accés i contrasenyes, sinó oferir el mòbil, per a poder fer
operacions....quin perill i quines pors se’ls hi traspassen, perquè les
entitats, volen anar al gra, i sota l’excusa de l’eficiència, oblidar-se de les
necessitats d’un immens col·lectiu com és el de la gent gran o dels que encara
no tenen ben apamat el sistema informàtic.
# posted by joan roma cunill @ 11:11 PM 
