Joan Roma

FALTEN PISOS DE LLOGUER.

A Berga – capital, i en alguns municipis de la comarca, és dona la paradoxa de no tenir pisos de lloguer, i en canvi, tenir un bon nombre de pisos buits. Parlant amb alguns entesos en la matèria, m’han arribat a parlar d’uns cinc- cents pisos buits a Berga, cosa que ens hauria de preocupar a tots, perquè hi ha gent que en busca i no en troba.

Problema similar tenim en alguns altres municipis, de manera que es dona la paradoxa de perdre població i alhora no poder oferir pisos, a persones que voldrien venir a viure aquí. Crec sincerament que és un dels temes a tractar, per mirar de resoldre aquesta contradicció.

La meva experiència en el tema, prové de la relació amb els refugiats, acollits per Creu Roja i Ajuntament de Berga, instal·lats a l’Alberg de Joventut, on segueixen els tràmits d’acolliment, coneixement de la llengua, i integració, en la nostra realitat social, cultural i laboral.

La recerca de pis i feina, es converteix en un autèntic calvari, tot i les necessitats de moltes empreses per trobar personal adient. Diria més, a dia d’avui gairebé és més difícil trobar pis que trobar feina, i no té cap lògica, si com sembla hi ha un estoc de pisos buits, prou important com per poder resoldre la problemàtica.

Perquè passa això ? Quines solucions es podrien trobar ? D’entrada, hi ha molta gent de la comarca, que té pis a Berga. Ha estat força habitual, comprar un pis, per més endavant. El més endavant, vol dir, per a quan la gent sigui més gran, i vulguin estar més a prop de l’hospital i d’altres serveis que dona la capital, i no es troben en pobles molt petits.

Aquests pisos, no tenen vida, durant anys perquè estan a l’espera de ser ocupats...i potser no ho seran mai... en vida dels propietaris. Tothom es troba millor a casa seva, i costa molt de marxar-ne, per anar a un altre que encara que sigui teu, significa marxar d’on has fet vida, tota la vida. Aleshores, perquè no aprofitar posar-lo a lloguer, mentrestant ?

Son certes les reticències, de pensar que si algú lloga el pis, després serà complicat recuperar-lo. Però, això no és cert o no hauria de fer por, perquè davant la incertesa, es pot posar a lloguer per un o dos anys, i prou. I allargar-ho o no , en funció de la situació de cada propietari.

L’altra por, és a no cobrar. En aquest cas, i pel que puc afirmar dels refugiats, son gent complidora, amb ganes d’integrar-se, i no causar problemes de cap mena. Prou problemes han tingut per arribar aquí, com per tenir-ne de nous. Volen treballar, volen tenir un pis, i volen esdevenir un ciutadà / una ciutadana més, amb plenitud de condicions, en drets i deures.

No és bo per a ningú tenir un gran nombre de pisos buits, es desaprofiten ocasions, i perdem nous habitants que han de marxar, a la recerca, en altres llocs, del que no troben aquí. Un altre dia parlaré de les opcions de treball, que també cal revisar, en matèria de formació i preparació de les opcions que necessitem aquí.

Tornant al principi. Falten pisos de lloguer, moblats o no . I sobren pisos buits. Algú ha de buscar com resoldre aquesta equació, de manera que el resultat sigui favorable a uns i altres. El que no ens podem permetre, és deixar perdre bones ocasions d’arrelar nous habitants en una comarca, en la qual els trenta-un municipis que la composen, perden població o estan estancats des de fa anys.