Thursday, September 19, 2019
ELS "MEUS" EXILIATS - art. Diari de Terrassa
ELS “MEUS”
EXILIATS.
Aquest dilluns, una persona, em va entregar un cotxet per un nadó, acollit
al refugi de Berga, on fan estada, 56 refugiats / exiliats, de diferents països
del món. En feien falta 6. S’ha cobert la demanda, amb aportacions d’altres cotxets,
com anteriorment es varen cobrir les necessitats de televisors de segona mà, o
de bicicletes, joguets, i un llarg etcètera, de productes i materials que Creu
Roja, rep i distribueix , en funció de les necessitats, entre les persones i
famílies acollides.
El grau de solidaritat del nostre país, és elevat, i permet cobrir
peticions, de persones arribades amb ben poques coses, per no dir, gairebé res.
Aquests son autèntics exiliats, procedents de països on la democràcia no
existeix: Camerun, Burkina Faso, Senegal, Somàlia, Geòrgia, Ucraïna, Rússia,
Costa d’Ivori, Congo.....
No accepto, doncs, la consideració d’exiliats polítics, als càrrecs
institucionals que en el seu dia varen fugir cap altres països. Tres dies per
setmana, tinc davant meu, autèntics exiliats que volen aprendre l’idioma per
poder emprendre una nova vida a casa nostra. Provenen de països sense
democràcia, sense llibertat, perseguits i amenaçats per motius i causes que
nosaltres havíem conegut, en temps del franquisme.
I exiliats d’aquells temps, vaig tenir ocasió de conèixer-ne i tractar-ne,
en els meus anys a Berna ( Suïssa ) ( 72 – 79 ). Persones que havien lluitat a
la guerra civil, o patit persecució, durant la dictadura, i que havien
aconseguit instal·lar-se en diferents països europeus o llatinoamericans.
Ells i elles, reemprenien la batalla per ajudar a les persones i
organitzacions de l’interior, per a retrobar les llibertats perdudes. Molts
d’ells tenien una doble vida. La de treballar per sobreviure i la de continuar
la llarga lluita per aconseguir portar la democràcia al nostre país.
No comparem, doncs, realitats com les viscudes, amb situacions que res
tenen a veure, amb la dels fugitius de la Justícia. Espanya
Estem per davant de França, dels Estats Units, Bèlgica, Japó...., de manera
que podem ser autocrítics, amb moltes coses, i moltes mancances, però el país
no ha baixat ni un sol graó, en una posició conquerida, anys enrere.
Estem a pocs dies, de conèixer la sentència dels encausats – empresonats,
als quals varen abandonar els que varen fugir. No els hi posem adjectius
inadequats, perquè cada acció té el seu nom , i en una democràcia plena no hi
ha exiliats polítics. Es una contradicció, en si mateixa.
Es el que penso, tres dies per setmana, durant les hores de classe de
castellà, a autèntics refugiats / exiliats que sí tenen aquesta condició. A
tots ells i elles, hem de procurar ajudar com perquè puguin trobar les eines
indispensables per iniciar una nova vida, a casa nostra. Aquesta és la feina
que estan fent diverses entitats, com Creu Roja, Ajuntament de Berga, en
col·laboració amb els altres ajuntaments de la comarca i consell comarcal, de
manera similar a com ho fan en altres indrets de Catalunya i Espanya.
Som un país acollidor i solidari i ho demostrem cada dia, amb múltiples
actuacions que poden semblar petites, però que sumades, resolen grans
qüestions. Separem doncs, una realitat d’una altra, que res té a veure.
# posted by joan roma cunill @ 11:07 PM 
