Tuesday, September 03, 2019
DISMINUEIXEN ELS CONSUMIDORS DE CULTURA CATALANA ? . art. blogesfera socialista
DISMINUEIXEN ELS CONSUMIDORS
DE CULTURA CATALANA ?
Fa temps, he deixat d’anar a determinats espectacles, concerts, obres de
teatre, recitals poesia, trobades de corals, exposicions....per no trobar-me
abans, durant o al final de l’acte, amb un sermó, sobre el procés, els presos,
o temes similars. Si vaig a un lloc, hi vaig per escoltar, mirar o admirar, el
que s’anuncia, no per ser adoctrinat , en temes que no haurien de formar part
de l’acte.
I és que sembla inevitable, en molts presentadors/ es , considerar el
públic present com persones de “pensament únic”, a les quals se les pot ficar,
en un plantejament determinat, sense cap mirament per la pluralitat ni respecte
per la diversitat ideològica.
Davant aquesta situació, prefereixo canviar de plans i anar a coses
segures. No m’agrada haver-me d’aixecar i marxar a l’inici d’una funció
determinada, o contradir, en veu alta, algunes de les afirmacions que es fan,
amb una manca de veracitat total.
He tractat aquest tema, amb altres persones del meu entorn, o trobades,
ocasionalment en diferents indrets del país, i evidentment que el meu cas, no
és únic ni excepcional. Això em porta a preguntar, disminueixen els consumidors
de cultura catalana ? Doncs, sí. No sé en quants milers de persones, ni en
quins àmbits concrets, però segur que aquesta és una dinàmica , força
generalitzada, i molt perjudicial per a la cultura catalana. Perquè ?
Doncs, perquè en molts àmbits, és minoritària, i si alguns dels que érem
fidels consumidors, deixem d’anar-hi, es redueix el públic, es redueixen els
ingressos, i es posa en perill la continuïtat d’algunes d’aquestes activitats.
Ben senzill d’explicar, ben senzill d’entendre.
I sap greu que això passi, perquè he anat, durant anys, a multitud
d’esdeveniments culturals, amb ben poca gent. Sigui perquè el tema era
minoritari, sigui perquè l’acte es feia en municipis petits i allunyats dels
nuclis grans. Però ,també ha assistit en municipis grans, a actes culturals,
amb ben poca gent, de manera que si
alguns dels que érem habituals, deixem de ser-ho, vol dir que alguns dels actes
es deixaran de fer.
Es el que passa per barrejar coses i temes, allà on no toca. Portem anys de
controvèrsia i de divisió en la societat civil, de manera que molts creuen que
si vas a un determinat acte, és perquè combregues amb el procés. Si l’acte fos
convocat i promogut per entitats lligades al procés, seria lògic, però si vaig
a una cantada d’havaneres, a una obra de teatre, a un concert de corals, a un
de clàssica, ....no veig perquè algú ha de fer-ho servir per “vendre” procés.
Qui vulgui comprar-lo, ja ho farà, però no se’ns inclogui a tots / totes,
en aquest interès. De moment, però, aquesta separació costa de ser assumida, i
et trobes en alguns llocs, indignat pel mal ús de l’acte al qual assisteixes. La
repetició de fets com els que descric, motiva, una decisió lògica: davant el
dubte, opta pel que és segur. Si creus que allà hi haurà sermó, ves a un altre
lloc, on no en tindràs.
I així, poc a poc, es van abandonant costums i tradicions, que aplegaven
gent molt diversa, i ara es van convertint en un petit cercle de pensament
únic. No sé si s’adonen que la cultura catalana s’empetiteix i s’empobreix,
però aquesta és la trista realitat. Espero passem aquesta etapa,i la superem
com per tornar a la normalitat, d’abans del procés, sinó, qui hi acaba perdent
és la nostra cultura. La de tots i totes els catalans. No sé si en son
conscients els impulsors – promotors d’aquestes actuacions.
# posted by joan roma cunill @ 12:35 AM 
