Thursday, September 05, 2019
ARA...UN TSUNAMI DEMOCRÀTIC - art Endavant Digital
ARA... UN TSUNAMI DEMOCRÀTIC.
Els inventors d’ocurrències, lligades al procés independentista, tenen
feina perquè “cremen” els invents a una velocitat supersònica. I la memòria
dels catalans, és curta, tant curta que ja es fan un lío amb els noms dels
darrers anys.
Si agafem l’antiga CiU, i demanem a la gent, on es troba a dia d’avui, no
sé si un 10 % s’atrevirien a respondre, .... i encertar. Que Junts X sí, que
Junts x Cat, que PDeCat, la Crida....tot plegat per arribar, a dia d’avui, a
tancar-se a fer exercicis espirituals, per reflexionar amb quin nom es volen
quedar, i si és aconsellable inventar algun altre...
ERC fa el seu propi camí, passant d’un independentisme radical, a un de més
realista, demanant temps, reflexió, ampliació de participants, i avisant que no
serà indolor. I tot plegat sense posar dates ni terminis, perquè els que havia
posat ( recordeu els 18 mesos ???) han quedat cremats per la realitat.
Però, heus aquí, que a banda dels partits, sempre hi ha altres animadors
del procés que volen tenir participació activa i deixar la seva petjada,
proposant altres noms i altres accions. Així és com arriba el Tsunami
democràtic. Un nom contundent, un fenomen no sé si gaire afortunat, perquè un
Tsunami es carrega tot el que troba per davant, aplanant i destruint tant com
pot, a una velocitat inusitada. Es això, el que proposen ? Tirar tot per terra,
aplanar-ho tot...per a construir de nou ??? No ho sabem perquè no queda clar
qui ni què hi ha al darrera del nom.
De fet, tots aquesta moviments son típics i tòpics, dels dies que
precedeixen la Diada de l’ 11 de setembre. I més aquest any, en que hi ha molts
nervis, molts, per evitar una Diada “fluixa”, poc entusiasta, poc espectacular.
Raons no en falten perquè fa 15 dies, els promotors anunciaven poc més de
37.000 inscrits, i varen demanar a defensors i crítics, aparcar diferències i
fer crides a la participació. Algun èxit varen tenir perquè dies després anuncien
66.000 inscrits i a dia d’ahir, 4 de setembre deien tenir-ne 180.000.
Totes aquestes xifres s’han d’agafat amb totes les cauteles del món perquè
la transparència brilla per la seva absència ,en tot el relacionat amb el
procés. Contrariament al que havien promès, el cert és que no es donen dades
concretes, detallades ni verificables de res del que s’organitza.
I arribarem a la Diada, amb les xifres habituals de participació, de les
quals ningú se’n fa responsable amb dades tècniques i verificables. Ja ho he
dit tantes vegades, que em fa una certa vergonya repetir-les, però torno a dir
que a Catalunya no hi ha hagut MAI, cap manifestació que superés el milió de
participants. Mai.
La Via Catalana fou la més nombrosa amb 783.000 participants, pel que fa la
resta no han superat mai aquesta xifra. Tanmateix no tinc cap dubte que d’aquesta,
en pot sortir, de nou la xifra d’un milió. Comptats a cop d’ull, i imaginant
més de 4 persones per m2, els números poden sortir.
En fi, qui s’ho cregui, i el fa feliç, allà ell. La realitat és que hi ha un cansament notable en tota la societat, i una desmotivació evident, a la vista de les batalles i batalletes entre els mateixos partits independentistes, ajudats per les organitzacions i moviments que els hi donen suport. I aquest any no han tingut el gran provocador i impulsor de participants en la Diada. Ha faltat el Madrid – govern. Cap declaració extemporània, cap moviment en fals, cap menyspreu, cap idea incendiària....que alimentés la mobilització i el procés. I és que tenir en el govern al PP o al PSOE, té aquesta gran diferència, entre moltíssimes altres.
# posted by joan roma cunill @ 12:27 AM 
