Thursday, September 12, 2019
ANIMALISTES ? DE VERITAT ? - art. Diari de Terrassa
ANIMALISTES ? DE
VERITAT ?
En aquestes mateixes pàgines del Diari de Terrassa, he donat compte, del
greu problema de despoblament que existeix a Catalunya, amb prop de 600
municipis que perden població. Un dels sectors que es troba en perill
d’extinció , és el de pagesos i ramaders, fins el punt que només en queden
63.000, totalment dedicats a aquestes tasques. Una xifra realment baixa, molt
baixa, per un país de set milions i mig d’habitants.
Aquest sector, viu enfrontat a reptes molt complicats, com és el de
garantir el relleu al front de les explotacions, la incertesa davant un futur,
cada vegada més complex, ple de burocràcia, i inseguretat , per causes
climàtiques, importacions no prou ben planificades, destrosses per part de
fauna salvatge, ...i ara, per entrades il·legals de grups, dits animalistes,
sota l’excusa de lluitar pel benestar animal.
Hi ha, en certs àmbits, la creença de males pràctiques, per part de molts
pagesos i ramaders, pressuposant incompliments reiterats, en les normatives de
tinença d’animals. Això, ha donat peu en els darrers mesos, a entrades
il·legals en instal·lacions pageses i ramaderes, provocant preocupació i danys
diversos, en els animals , que allà hi havia. No prou problemes tenien, que ara
han d’afegir-ne un de nou, de conseqüències molt greus.
Molt greus, perquè, d’entrada es vulnera el dret de propietat, envaint
instal·lacions privades, però, per derivació, els danys poden ser immensos, per
causes, afegides a les de la vulneració de la propietat.
Cal saber que totes les granges, tant de petites, mitjanes o grans
explotacions, estan sanejades i protegides , per evitar l’entrada d’elements
patògens que puguin introduir malalties, en els animals. D’aquí, les normatives
de seguretat animal, que contempla la nostra legislació. I d’aquí les
precaucions, a l’hora d’entrar en una explotació ramadera, per part de pagesos,
veterinaris, o visitants, en general.
Dit això, hi ha molts altres perjudicis, derivats d’aquestes entrades
il·legals. Treure un vedell de la seva mare, donar-li aigua, en els primers
dies, pot tenir conseqüències fatals. Tocar cries de conill, pot comportar el
rebuig de la mare, a continuar-los criant. Obrir portes i barrejar garrins,
comporta similar resultat per part de les truges. Pertorbar la pau i
tranquil·litat de mares gestants, pot provocar avortaments espontanis, en
diverses espècies animals....
Podria donar altres exemples, de les greus conseqüències que tenen o poden
tenir, les entrades il·legals, en explotacions ramaderes, com s’ha pogut
constatar en les que han tingut lloc, en els darrers mesos. El més greu, és que
s’han volgut justificar, en un supòsit de males pràctiques, absolutament
inexistents.
En els meus temps de diputat, vaig ser ponent de la Llei de Protecció dels
Animals, i he fet un seguiment de les lleis i normatives sobre higiene i
benestar animal, i puc assegurar que la nostra legislació és una de les més
avançades de la UE. En primer lloc, perquè la UE ha legislat, i molt, sobre la
matèria, i aquí a Espanya i lògicament a Catalunya, s’han transposat les
normatives aprovades, afegint-ne alguna de pròpia. Puc assegurar que el seu
compliment és àmpliament seguida, per propi interès del pagès, i pels controls
constants i exhaustius que exerceixen els veterinaris, i els organismes
encarregats del seu compliment. Pot haver-hi alguna excepció, però serien casos
, absolutament excepcionals. Es més, qualsevol dubte, qualsevol prova de mala
praxis, es pot fer arribar a l’ajuntament, guardes rurals, servei del Seprona,
Departament d’Agricultura...i serà immediatament investigat, i durament
sancionat, en cas de mala praxis.
Acabo. Si en un àmbit s’ha canviat, respecte antigues pràctiques, és en
aquest. Les millores en higiene i salut animal, han portat a modificar espais,
condicions, trasllats, alimentació, ... de manera que en cap cas, es poden
justificar, entrades il·legals de suposades persones, preocupades pel benestar
animal. Els primers interessats son els
propis pagesos i ramaders, i esperem s’emprenguin les accions oficials
oportunes com perquè fets semblants no es tornin a repetir.